dimecres, 5 de maig del 2010

Salvador Espriu, Diana i Mercè.

2. Llegeix les quatre primeres pàgines d’aquest article: “El mito de Sinera. Mito de la libertad” i després elabora un resum on expliquis què és Sinera, característiques del llibre Cementiri de Sinera i Les cançons d’Ariadna.

Salvador Espriu anomenava Sinera al poble mediterrani d'Arenys. El poeta li dona un valor real, amb les seves gents, el seu paisatge i el seu sentit mitológic. Per ell, Sinera era tot el que va quedar de la guerra, un mon perdut, desitjat i misterios, representa el món interior de l'artista forjat com una regió mágica que equival a la terra pátria. Sinera és un món que representa la síntesi de la infantesa de l'autor. A Sinera és on transcurreixen tots els esdeveniments de l'obra, on es situen els seus personatges grotescos que representens elements de la realitat, aquests mateixos personatges es van repetint en les diferents obres de Salvador.



Característiques del llibre Cementiri de Sinera:

El cementiri d'Arenys s'ajusta plenament a la imatge que surgeix de la lectura de la poesía espriuana. Situat a una colina, solitàri i serè, el cementiri està envoltat d'un mur blanc a través del qual es pot distingir el mar. És una obra molt personal, individualista, on no hi apareixen més de dos personatges, el subjecte líric i Sinera, que s'uneixen ajuntant el món interior del subjecte líric i el món exterior d'un món imaginari.


Característiques del llibre Les cançons d’Ariadna.

Sinera no apareix descrit en aquest llibre, sino que surt mencionat com un lloc donat a conéixer.
El poeta deixa que el lector entri al seu laverint, símbol de la vida i de la poesía, pero l'omple d0obstacles que el lector ha d'anar superant, com ho feien els herois antics en altres temps, per arribar a descubrir el secret amagat. Espriu parla com clarament de la tristesa del destí de la llengua dels seus avantpassats.

En aquests dos llibres (Cementiri de Sinera i Les cançons de l'Ariadna) es reflexa la desolació del poeta devant del mal que ha arribat a la seva estimada terra.



Realitzat per Diana Núñez i Mercè Jodar.

dijous, 18 de març del 2010

Surrealisme, Diana Núñez.

El surrealisme és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i el més influent de tots ells. Va ser creat el 1924 a partir del manifest surrealista d'André Breton, el seu guia espiritual.

És un moviment artístic, intel·lectual i cultural que s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de trascendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. Diversos surrealistes han militat en el comunisme i en l'anarquisme per avançar un canvi polític social. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment feminista i en activitats radicals de protecció del medi ambient per raons similars.



Surrealisme en el camp de l'art



André Breton, " THE TRIUMPH OF ANDRE BRETON and SURREALISM "




Salvador Dalí, " Leda Atómica "










Surrealisme en el camp de la literatura.

ÉREM TRES, ÉREM DOS, ERA JO SOL, ÉREM NINGÚ.

Érem tres, jups, al foc de les veremes,
amb mar als ulls i vinassa a les mans,
quan fuma el rec a la sal de les selves
i un plor d'infant espurneja al serrat.

Érem dos, drets, al rec de les estrelles,
el cor sagnós, sense fona ni dards,
quan crema l'erm i sangloten les brees
als clots latents a les feixes dels fars.

Era jo sol, ombrós entre ombres velles
figuratiu d'una altra ombra a l'escar
on amarina, entre xarxes esteses,
el son de tots en febrejants foscants.

Érem ningú, fullats per les tenbres
quan plou la por en els pètals dels aigualls
i l'altre, el pur, llibert d'arjau i veles
salpa, vident, cap al clarós Instant.

Josep Vicenç Foix

Comentari: Els poemes surrealistes tenen una gran complexitat a l'hora d'interpretar-los, ja que es basen en l'exploració dels somnis del subconscient de l'autor. Aquest poema, a l'inici de cada estrofa, es refereix a tres poetes, desprès a dos, a ell mateix i finalment cap. Donant a entendre l'estat dels poetes en aquella època.


Poema avantguardista ()

Angel Caido Luz que
alombra mi camino.



Exercicis pàg. 218

1. Llegeix aquest poema de Joan Salvat-Papasseit publicat en el llibre Poemes en ondes heritzianes.






2. Després de llegir el poema, consulta en el diccionari el significat dels mots:

· Redós: A redossa, a recer, a l'abric
· Bec: Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama emprada per a il·luminar o per a escalfar.
· Escata: petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats. S'anomenen també escates a les ales de les papallones o les clapes de pell morta que es desprenen senceres.
· Trams: abreviatura del mot tramvia.
· M'apar (verb aparer): aparentar, semblar.
· Espectre: Imatge d'un mort que s'apareix als ulls d'algú.
· Suara: Ara fa poc.
· Superstició: Conjunt de creences no fonamentades i irracionals que poden estar basades en la fe, o relacionades amb el pensament màgic.


3. Busca un sinònim de:

· M'apar: semblar.
· Espectre: esperit.
· Suara: ara mateix.


4. Cerca la biografia i l'obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els tres del llibre Poemes en ondes heritzades (1919). Relaciona-ho amb el contexte social de l'autor.

Escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Va tenir una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut.

Als anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. És considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis és de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.



Conjunts de poemes en forma de cal·ligrama(amb formes diverses, dibuixos...) amb una gran quantitat d'espais en blanc, pocs signes de puntuació. Es veu reflectit molt clarament la influència avantguarda del poeta.


5. Resumeix el poema tenint en compte aquestes preguntes:

- Quins són els protagonistes del poema i la seva ubicació dins la casa?

Es tracta d'una parella, home i dona, situats al saló de la seva casa.

- Què observa el poeta?
Té bastant en compte les flors, la brillantor dels ulls de la seva estimada, els vidres i el maniquí de fusta.

- Què fa i què provoca?
El poeta tomba un tinter de tinta negra, que els fa cambiar l'estat dànim i l'aparença dels seus rostre pensant que es una superstició de mala sort.

FUTURISME

Moviment artístic, literari i musical d'avantguarda. Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme, publicat a "Le Figaro" i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti. Els postulats d'aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions presents i futures. Propugnava la guerra, la velocitat i la violència. El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d'actuació, es va degradar progressivament i, a Itàlia, arriba fins i tot, a la col·laboració amb el feixisme. La cronologia i la vigència del futurisme han estat molt discutides. El 1920, que es clou el període de lluita i la publicació de les revistes portaveus d'aquest moviment. El punt més positiu del futurisme fou segurament l'obertura a un seguit d'experiències en el camp de l'avantguarda, que foren ben aprofitades posteriorment pel dadaisme i pel surrealisme.


El futurisme a la literatura

En el camp literari, Marinetti proclamà "el Manifesto tecnico della letteratura italianaon" es basa en un mitjà d'expressió nou: "les paraules en llibertat"; propugnava la destrucció total de la sintaxi, acceptava com a única forma verbal l'infinitiu i introduïa una tipografia nova.A més de la seva aportació, cal destacar L'immaginazione senza fili e le parole in libertà (1913) i Onomatopee astratte e sensibilità numerica (1914). També són remarcables Aldo Palazzeschi (Il contradolore), Corrado Govoni (Rarefazione e parole in libertà) i Ardengo Soffici (Cubismo e futurismo).Als Països Catalans el divertissement futurista tingué uns quants adeptes, com Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i, sobretot, Joan Salvat-Papasseit, que en una part de llur obra acusaren influències futuristes.


El futurisme en la música

El futurisme musical aparegué el 1910. Incorporà el soroll al llenguatge sonor i difongué la convicció que la màquina havia de dominar la creació musical. Francesco Balilla Pratella autor del "Manifesto dei musici futuristi" i de "Música futurista".La producció dels sorolls fou facilitada pels instruments "intonarumori" i "rumorarmonio", inventats per Luigi Russolo, autor del "Manifesto dell'arte dei rumori" , on propugna una música semblant a la poesia de Marinetti. El futurisme fou més ric en la teoria que no pas en la creació d'obres artístiques.

El futurisme en les arts plàstiques
En art, el futurisme significà una reacció contra el simbolisme i contra l'Art Nouveau i una voluntat de violència, que foren ben acollides per Umberto Boccioni, Gino Severini, Giacomo Balla, Carlo Carrà i Luigi Russolo, que signaren el "Manifesto della pittura futurista "i, dos mesos més tard, el "Manifesto tecnico della pittura futurista". Les directrius bàsiques foren, entre altres, la negació de l'academicisme, una oposició als crítics d'art i, per damunt de tot, una exaltació de les manifestacions d'originalitat i afirmació del dinamisme universal, el qual cal plasmar en la pintura com a sensació dinàmica partint del principi que el moviment i la llum destrueixen la materialitat dels cossos. Els futuristes foren els primers artistes de la civilització tecnològica, de la qual extragueren llurs principis: energia, moviment, ritmes mecànics i materials manufacturats.
Després de la Primera Guerra Mundial, el futurisme continuà essent conreat a Itàlia per G. Balla i alguns deixebles seus, que constituïren l'anomenat segon futurisme. Són obres característiques del futurisme "Formes úniques de continuïtat en l'espai "

GIACOMO BALLA











UMBERTO BOCCIONI
















http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/papasseit/rosa.html

PERQUÈ HAS VINGUT
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

En aquest poema el poeta ens explica la bellesa d'una jove, que gràcies a la seva presència les flors floreixen però tenen enveja de la seva bellesa i també ens explica que gràcies a aquesta noia ell a pogut tornar a estimar.

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca

l'ombra corba
incitant
de l'esguard:

encara un altre bes
un altre
un altre

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

Aquest poema està dins del seu recopulatori més eròtic, també parla sobre una jove bella i el que l'incita el seu aroma i la forma del seu cos.

EXERCICIS PAG.218

1.
Som asseguts
al redós de la taula
i prop del bec del gas que xiula
Unes flors artificials
que em fan angoixa
perquè no tenen hivern
Els ulls de ma estimada
brillen com els d'un gat
I com l'escata
Els vidres de la sala tremolen
rondinen sobre els sotracs dels trams
El maniquí de fusta
m'apar un espectre
Suara amb el braç he tombat el tinter
S'ha estès la taca negra
i en fer entrada la superstició

HEM ESDEVINGUT PÀL·LIDS

2.
REDÓS- recer: lloc on una persona és a cobert del vent, de la pluja o d'altres fenòmens atmosfèrics.
BEC- El bec dels ocells és la part exterior de la boca que és dura i serveix per a picar i per a agafar els aliments. Sovint el bec és punxegut.
ESCATA-Una escata és una escama de peix.
TRAMS-Tros d'una escala entre dos replans.
M'APAR(APARER)- semblo.
ESPECTRE-Un espectre és un fantasma, una persona morta que algú creu que se li apareix.
SUARA-Ara mateix, ara fa poc.
SUPERSTICIÓ-La superstició és el fet de creure que algunes coses porten bona o mala sort.

3.
M'APARAR- semblo.
ESPECTRE-fantasma.
SUARA- ara mateix.

7.
Jo crec que el tema del poema es que "La superstició apareix enmig d'un món artificial en què l'home se sent desvalgut", l'autor ho demostra describint les flors i la seva estimada que sembla un maniquí on l'home no pot donar la seva opinió.

9.
S'ha utilitzat els versos en salt de falla i l'absència de signes de puntuació.

Realitzat per MERCÈ JODAR

dissabte, 13 de febrer del 2010

Angel Guimerá.

3.
Mar i Cel

És una obra teatral que tracta sobre un jove moro que s'enamora d'una noia cristiana, oposant-se a tots els prejudissis de la gent d'aquella época de guerra. L'acció succeeix en un baixell pirata.
En el primer acte s'explica que els pirates musulmans tenen presos a alts càrrecs espanyols, entre aquests presos hi havien dones, que els pirates les volien per "jugar", i Saïd el jove morisc quan veu per a que volen les dones els pirates se les endugé per curar-les. La jove cristiana salvada per Saïd quan es recupera durant la nit intenta matar a Saïd però un dels pirates ho evita. Després de l'intent d'assesinat Blanca, la noia cristiana, i Saïd començen a discutir i Saïd acaba explicant-li a Blanca perquè va acabar sent pirata, aleshores és quan començen a anamorar-se mutuament. Quan els pirates s'enteren de que Saïd li ha explicat a Blanca tota la seva història l'acusen de traïdor i avisen de que hi ha terra a la vista.
Segon acte els cristians aprofitant que els pirates estan malament entre ells organitzen un complot per ser alliverats, dirant anquest complot maten a dos pirates i intenten matar a Saïd però Blanca com l'estima ho evita, però amenaça amb que si maten a Saïd ella es clavaria una daga al cor, Saïd es ferit per l'esquena i mor i Blanca tal com va dir es suïcuda clavant-se una daga al cor.
Mar i Cel ha estat representada per el grup Goll de Gom.

Maria Rosa

La Maria Rosa és una noia del proletariat que viu amb una gran amargor perquè han detingut el seu marit, l'Andreu, per l'assassinat del capatàs. Aprofitant l'absència de l'Andreu, en Marçal aprofita per guanyar-se la Maria Rosa. Es tracta de la història d'un triangle amorós, de rivalitats amoroses a l'entorn de la dona, que desemboca en tragèdia.Però la història no només se centra en el tema amorós, també hi ha un fort component sociològic. Com a obra realista amb elements naturalistes, trobem els conflictes socials de l'època, com la lluita de classes entre treballadors i patró o les precàries condicions laborals. L'analfabetisme és un altre gran problema de l'època, que afecta la població obrera.També està present el tema de la desigualtat de la dona envers l'home.


La filla del mar


Un pescador troba una nena entre les restes d'un naufragi. Pel seu aspecte, pertany a un país llunyà. Una família del poble l'acull i li posa el nom d'Àgata; passa de la infància a l'adolescència en feliç convivència amb la gent d'aquesta petita població de la costa. Però un dia coneix en Pere Màrtir, un jove, atractiu, apartir d'aquí començen els problemes, ja que la gent del poble no enten com una dona que no se sap d'on prové es pot enamorar del jove més atractiu del poble. També entra en escena Mariona amb la qual formen un trangle amorós entre Mariona, Pere Martir i Àgata.

Terra Baixa

Aquesta obra es correspón a la etapa de plenitud D'Àngel Guimerà.
En el primer acte del llibre, hi ha la presentació dels personatges, i s'intueix que el Sebastià i la Marta mantenen una relació amorosa en secret. El Sebastià, tot i tenir propietats, té molts deutes, i per això decideix casar-se amb una pubilla de bona família. Tanmateix, cap no es vol casar amb ell, perquè tothom s'imagina que la Marta és la seva amant. Per evitar que la gent pensi que festegen, decideix casar la Marta amb un pastor que coneixia el Tomàs, anomenat Manelic. El Tomàs, que no sap res de tota aquesta trama, parla amb el Manelic, que s'enamora de la Marta amb un amor pur sense haver-la vist. El Manelic baixa de la terra alta per casar-se amb la Marta, tanmateix ella no vol casar-s'hi perquè no l'estima. Aquest matrimoni per conveniència s'acaba duent a terme perquè el Sebastià li ordena que es casi, tot i fer-li fàstic el Manelic. Quan ja són casats i els dos estan a casa, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima.
En el segon acte, el Manelic es trobà desubicat a la Terra baixa perquè tots els pagesos del poble es riuen d'ell per ser un ignorant que no s'adona del muntatge creat per encobrir aquest romanç. La Nuri és l'única persona que s'entén amb el Manelic i aquesta relació d'amistat fa que la Marta vegi amb amb uns altres ulls el Manelic. A mesura que transcorre l'acte, el Manelic se'n adona del muntatge del seu casament i tot enfadat decideix tornar a la terra alta. Després que la Marta li explica al Tomàs el seu passat i com va conèixer al Sebastià, veu que el Manelic vol deixar la Terra baixa i decideix anar-se'n amb ell perquè s'adona que l'estima. Els dos decideixen fugir d'aquella terra que segons el Manelic és plena de boira i falsedat. El Sebastià i el mossèn s'assabenten de les seves intencions, i decideixen interceptar-los, desterrant el Manelic de la Terra baixa, i enviant el Perruca a denunciar-lo a la guàrdia civil. També tanca la Marta al molí sota la vigilància dels pagesos Perdigons.
El desenllaç de l'obra arriba amb el tercer acte. El Sebastià vol que vigilin al Manelic perquè l'havia amenaçat de mort. Els Perdigons s'adonen que no han fet bé d'obeir el seu amo, però quan torna a aparèixer el Sebastià, que reclama veure la Marta, ningú no li planta cara. En aquell moment, arriba el mossèn i fa marxar el Sebastià cap a casa perquè allí l'espera el pare de la seva promesa. Quan el Sebastià ha marxat, apareix la Nuri, que reclama parlar amb la Marta i fa fora tots els pagesos que hi ha al molí. La Nuri li diu que esperi el seu senyal, que ella l'ajudarà a escapar-se a la terra alta amb el Manelic. Finalment, la Marta sent la rialla, que és el senyal que esperava, i decideix fugir, però és interceptada pel Sebastià, que la renya. Seguidament, apareix el Manelic al molí i s'enfronta amb el Sebastià en una batalla a mort que guanya el Manelic.Per acabar, els pagesos veuen el cadàver del Sebastià al terra, i la Marta i el Manelic fugen a la tranquil·la i pura terra alta.



RELITZAT PER MERCÈ JODAR

dijous, 28 de gener del 2010

TRABAJO RIMAS Y LEYENDAS DE BÉCQUER Mercè Jodar

RIMAS

RIMA XI
—Yo soy ardiente, yo soy morena,
yo soy el símbolo de la pasión,
de ansia de goces mi alma está llena. [*]
¿A mí me buscas?

5


—No es a ti: no. [*]


—Mi frente es pálida, mis trenzas de oro:
puedo brindarte dichas sin fin. [*]
Yo de ternura guardo un tesoro. [*]
¿A mí me llamas?

10


—No: no es a ti.


—Yo soy un sueño, un imposible, [*]
vano fantasma de niebla y luz.
Soy incorpórea, soy intangible:
no puedo amarte.

15


—¡Oh ven; ven tú!


1.
El poeta anhela a una mujer irreal, tan perfecta que no existe, una mujer que no le haga sufrir.
Se relaciona con el romanticismo porque en esta época predomina lo irreal y lo fantástico y es lo que refleja el autor en esta rima con la búsqueda de la mujer que el añora.

2.
Los rasgos que aparecen en esta rima son, la intensidad de la expresión, la emotividad y la sencillez, ya que él no usa muchas figuras retóricas al hacer las rimas.

RIMA LII
Olas gigantes que os rompéis bramando
en las playas desiertas y remotas,
envuelto entre la sábana de espumas,
¡llevadme con vosotras!


5

Ráfagas de huracán que arrebatáis
del alto bosque las marchitas hojas,
arrastrado en el ciego torbellino,
¡llevadme con vosotras!


10
Nubes de tempestad que rompe el rayo
y en fuego ornáis las desprendidas orlas, [*] arrebatado entre la niebla oscura,
¡llevadme con vosotras!



15
Llevadme por piedad a donde el vértigo
con la razón me arranque la memoria.
¡Por piedad! ¡Tengo miedo de quedarme [*] con mi dolor a solas!

1.
Esta rima está compuesta por versos endecasílabos arte mayor y las estrofas son
cuartetos. La mayoría de los versos no tienen rima, excepto los acabados es -AS el esquema es ABBB CBDB DBEB DFGB rima consonante.

2.
La naturaleza la cual hace referencia el autor es un paisaje relacionado con el mar que está revuelto, en un día de temporal.
Esta naturaleza se relaciona con la de la época porque se usaban los paisajes desolados, con tormentas, de noche... Y se relaciona con el autor porque a partir de la explicación del paisaje nos transmite su estado de ánimo.

3.
El poeta nos transmite un sentimiento de tristeza, desconsuelo y cansancio de vivir. Se observa en todas las estrofas ya que en todas ellas el autor explica el daño que hace la naturaleza en los paisajes. Por ejemplo:
Olas gigantes que os rompéis bramando
en las playas desiertas y remotas,
envuelto entre la sábana de espumas,
¡llevadme con vosotras!

RIMA LIII

Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.

5
Pero aquéllas que el [*] vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar, [*]
aquéllas que aprendieron nuestros nombres...
ésas... ¡no volverán!


10
Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar
y otra vez a la tarde aun más hermosas
sus flores se abrirán.



15

Pero aquellas cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
ésas... ¡no volverán!




20
Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar,
tu corazón de su profundo sueño
tal vez despertará.

Pero mudo y absorto y de rodillas, [*]
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido... desengáñate,
nadie así te amará. [*]

1.
El poeta habla sobre el amor que se ha ido i los recuerdos que este le trae.
Se diferencia el amor de la naturaleza al decir que en este caso las golondrinas siempre vuelven pero que el amor si tu mismo no te quieres nadie te querrá.

2.
No, ya que Bécquer hacía versos asonantes y estrofas variadas y esta rima es de rima consonate y las estrofas son iguales, de 4 versos.


LEYENDAS


OJOS VERDES

1. Resumen de 10 lineas

Esta leyenda trata sobre dos hombre que salen un día de caza, cuando estos hieren a una presa se disponen a capturarla, pero cuando van a cogerla esta sale corriendo y se dirige a una zona que está prohibida para los hombres y deciden dejarla escapar, pero Fernando al no quedarse contento por no habela capturado se direge hacia allí aun que Iñigo le advierte del peligro. Al adentrarse en esa parte del bosque Fernando asegura haber visto unos ojos verdes que relaciona con una mujer, esos ojos lo volvieron locos y sólo piensa en ellos. Fernando quiere volver al bosque en busca de esa mujer de los ojos verdes pero Iñigo extrañado por el interés de Fernando por volver le pregunta el porqué, Fernando le explica la visión que tuvo de una mujer pero Iñigo le explica que no vio a una mujer sino a un diablo y que sobre todo volviera allí. Fernando vuelve a adentrarse en el bosque sin hacer caso de las advertencias de su amigo, al llegar al bosque la encuentra en el lago y él le pide que lo ame pero ella se lo niega ya que es una mujer imposible para él. En ese momento ella le pide a Frnando que se adentre con ella en el lago y él accede.

2. Consulta un libro de mitología y compara la fábula de Diana y el cazador Acteón con esta leyenda. Elabora una visión personal que las relacione a ambas.

Esta leyenda se puede relacionar con la historia mitológica ya que los dos hombres se dedican a la caza y se enamoran de dos mujeres inalcanzables para ellos, salen en busca de ellas y las encuentran en un lago y finalmente los hombres acaban siendo castigados por haberse enamorado de las mujeres equivocadas.

3. Relaciona esta leyenda con la rima XVI
Tanto la leyenda como la rima hablan sobre unos ojos que se quedan clavados en la memoria y no dejan de pensar en ellos. Al final estos ojos hacen que tanto el yo-poético como el protagonista de la leyenda desaparezcan.

TEMA

El concepto de amor. Su evolución a través de las Rimas

Principalmente las rimas de Bécquer sufren una evolución en el tema del amor, empieza con ilusión y esperanza, pero amedida que van avanzando las rimas la ilusión y la esperanza va desapareciendo poco a poco hasta que llega un punto en que el amor desaparece y solamente se habla de la muerte.

Primero el amor se expone como algo que se ve claamente y que está permanentemente activo. Después aparece la idea de que solo nace de la mirada y de que este amor da una sensación de bienestar y de felicidad, a partir de aqui ya solo se ve la parte negativa del amor y los sentimientos malos que este proboca. El amor ya pasa a ser un sentimiento que ya no proboca felicidad, sino que te hace daño y a poco a poco va desapareciendo hasta que sólo se ve el tema de la muerte.
Estos sentimientos son probocados por el ideal de mujer perfecta que los autores de esa época, ya que los autos re la época anterior se conformaban con una mujer normal, pero éstos querían la mujer perfecta.

dimecres, 20 de gener del 2010

Àngel Guimerà i Narcís Oller, Diana Núñez.

1. Pàg. 164, núm. 10 i 11. Pàg 179, núm. 1,4,5,6,7,9


10.


· Hurí: és una de les joves perpètuament verges que esperen als creients en el Janah el dia del Yaum al-Qiyamah, en l'islam. Aquestes donzelles, que tenen el do de l'eterna joventut i estan dotades de tota sort d'encants, simbolitzen per a alguns musulmans l'eterna benaurança.

Si va haver-hi un element que va influir en l'aparició de personatges d'origen mestís en la seva obra, el seu pare era d'una altre raça.



11.


Perquè presenta una queixa contra problemes socials i ho expressa en un llenguatge bastant col·loquial.



1. Llegeix el text i consulta en el diccionari el significat d'aquestes paraules: brancal, saca, traginer, musc, enlluernar, cautelós.


· Brancal: - Cadascun dels costats d'un portal, especialment quan és de pedra. - Pedra col·locada a la part inferior de la porta.

· Saca: - Dret de tempteig o retracte. - Facultat concedida al consanguini, que li permet de recuperar la propietat venuda pels seus pares o avis a un estrany sense haver estat abans oferta al parent pel mateix preu que hom n'hagués pagat.

· Traginer: Persona que transporta mercaderies d'un lloc a l'altre.

· Musc: De color fosc, especialment morat.

· Enlluernar: - Al·lucinar amb coses aparents o falses.

· Cautelós: Que procedeix amb cautela.


4. Resumeix el text tenint en compte aquestes preguntes:

- Quan començava a treballar l'Oleguer i de quina manera?
Començava a treballar de bon matí amb molta puntualitat i exactitud, motivat i satisfet desde que comença fins que acaba la jordnada.

- Com reaccionava davant l'interès dels pagesos?
Atenia als clients en el moment en que ells mostraven interés, d'una manera molt precisa i sempre molt educat.


5. Formula les idees del text a partir de les respostes a les qüestions anteriors. Indica quines línies ocupa cada idea.

Ales tres primeres línies explica quan i de quina manera començava la jordnada del protagonista.

I desde la línia 11 fins al final explica com reaccionava davant l'interès que mostraven els clients.


6. Enuncia el tema d'aquest fragment de L'escanyapobres.

La motivació, l'interés, l'esforç per un treball ben realitzat.


7. Es tracta d'un text narratiu, perquè mitjançant un narrador ens són presentats uns fets i unes acciones que acanven en el temps.

- Diques qui tipus de narrador hi utilitza Narcís Oller i justifica la resposta:

Narrador omniscient. Perquè qui narra no participa en la historia, no fa cap paper.

- Tenint en compte la teva tria, digues quina persona fa servir aquest tipus de narrador.

Utilizta la tercera persona del singular.


9. Cao a la part final del text, el narrador empra dues comparaciones. Digues quines són i analitza-les amb l'ajut d'aquest quadre.

Terme real: una mostra de blat. Terme imaginari: com a rajolí d'or.
Terme real: l' Oleguer que era dreturer i cautelós. Terme imaginari: com l’aranya de l’albenc.



Realitzat per Diana Núñez.