4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste, personificació
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLING
4.CARPE DIEM
“Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,”
5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida? Interrogaciò retórica
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi? Interrogaciò retórica
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes
5.CONTEMPUS MUNDI
“Què tants esforços per tan curta vida?”
6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors Enumeració per asíndeton
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.
LORENZO DE MÉDICI
6.LOCUS AMOENUS
“Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants”
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu, epítet
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE
7.BEATUS ILLE
ISABEL GARCIA
dimarts, 24 de novembre del 2009
tirant lo blanc
Per què penseu que Tirant i Carmesina no han consumat l'amor en una ocasió tan bona?
Perquè ella, Carmesina no volia fer l'amor en aquell moment i Tirat tampoc la va forçar. Ell la va tenir més en cnsideració que no diafebus amb la seva amant.
Com interpreteu la reacció de la Viuda Reposada? Aquest personatge ens permet parlar d'una cosa fonamental: l'edat dels protagonistes. Pel que sabem, Tirant ha de tenir uns 26 o 27 anys. En un dels capítols que heu llegit aquí (el 229), se'ns informa que Carmesina té 14 anys i mig. Com que Tirant en porta 4 i mig a Constantinoble, podem deduir que el dia que Tirant se'n va enamorar, Carmesina devia tenir uns 9 anyets... I la Viuda Reposada va ser la dida de Carmesina. Quants anys li feu?
li posaria uns 15 anys més, ja que en aquella época es tenien els fills molt joves, ja que l'esperança de vida també s'escurçava.
Torneu un moment a la pàgina principal d'aquest bloc i repasseu els tres tipus d'amor de què parla Estefania. En quin considereu que s'ha d'incloure el de Tirant i Carmesina: en el virtuós, el profitós o el viciós? Per què? Si us falten arguments, podeu veure quina concepció de l'amor té Carmesina i considerar l'aventura de Tirant i Maragdina, al nord d'Àfrica.
l'amor entre ells dos es virtuós, ja que amb una mirada su diuen tot.
ISABEL GARCIA
Perquè ella, Carmesina no volia fer l'amor en aquell moment i Tirat tampoc la va forçar. Ell la va tenir més en cnsideració que no diafebus amb la seva amant.
Com interpreteu la reacció de la Viuda Reposada? Aquest personatge ens permet parlar d'una cosa fonamental: l'edat dels protagonistes. Pel que sabem, Tirant ha de tenir uns 26 o 27 anys. En un dels capítols que heu llegit aquí (el 229), se'ns informa que Carmesina té 14 anys i mig. Com que Tirant en porta 4 i mig a Constantinoble, podem deduir que el dia que Tirant se'n va enamorar, Carmesina devia tenir uns 9 anyets... I la Viuda Reposada va ser la dida de Carmesina. Quants anys li feu?
li posaria uns 15 anys més, ja que en aquella época es tenien els fills molt joves, ja que l'esperança de vida també s'escurçava.
Torneu un moment a la pàgina principal d'aquest bloc i repasseu els tres tipus d'amor de què parla Estefania. En quin considereu que s'ha d'incloure el de Tirant i Carmesina: en el virtuós, el profitós o el viciós? Per què? Si us falten arguments, podeu veure quina concepció de l'amor té Carmesina i considerar l'aventura de Tirant i Maragdina, al nord d'Àfrica.
l'amor entre ells dos es virtuós, ja que amb una mirada su diuen tot.
ISABEL GARCIA
TIRANT
Carmesina: al primer paràgraf s'explica com se n'enamora Tirant. Segur que ho podeu relacionar amb una de les característiques de l'amor que heu vist a la pàgina anterior. Quina característica física de Carmesina atrau més a Tirant? Si cliqueu aquí podreu entendre més bé per què.
La característica que més l'atrau a Tirant en general és el físic, però més nellà d'això l'atrauen els pits de Carmesina,qu segons es diu a l'obra són molt grans.
La bella Agnès: quines són les virtuts que posseeix? Heu de llegir el primer paràgraf. Al segon hi trobareu una expressió que ho resumeix tot, quina?
Agnès era la més guapa de tot el regne i a sobre tenia un bon llinatge, això la feia una dona interessante per a molts homes. L'expressió és a tota ultrança.
ISABEL GARCIA
La característica que més l'atrau a Tirant en general és el físic, però més nellà d'això l'atrauen els pits de Carmesina,qu segons es diu a l'obra són molt grans.
La bella Agnès: quines són les virtuts que posseeix? Heu de llegir el primer paràgraf. Al segon hi trobareu una expressió que ho resumeix tot, quina?
Agnès era la més guapa de tot el regne i a sobre tenia un bon llinatge, això la feia una dona interessante per a molts homes. L'expressió és a tota ultrança.
ISABEL GARCIA
dilluns, 23 de novembre del 2009
biografia de guillem
Llegenda de Guillem de Cabestany
Guillem de Cabestany va ser un cavaller de la comarca del Rosselló. A la seva comarca hi vivia una dama, na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló. Guillem de Cabestany estimava la dama per amor, el qual era correspost, i sobre ella feia totes les cançons. Això, li ho van dir a Ramon de Castell Rosselló. El noble va verificar la història i va decidir matar a Guillem de Cabestany, li va fer treure el cor del cos i tallar-li el cap. Va fer rostir el cor i li va donar com a menjar a la seva esposa. Un cop va haver acabat el noble li va preguntar a la seva estimada: “Sabeu què és això que heu menjat?” I ella li va respondre: “No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa.” Ell li va dir que era el cor de seu amant, i per verificar la història va fer portar el cap davant de la dama. Quan la dona va veure i va sentir-ho, va perdre el coneixement i, quan va tornar en si, li va dir al seu espòs: “Senyor, m’heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d’altra.” Quan Ramon va sentir això, va córrer amb la seva espasa i li va voler donar al cap però, la dama, va córrer cap el balcó i es va tirar i, així, va morir. Per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dama havien mort traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem de menjar per a la dama. La tristor dels habitants de les comarques va arribar al rei d’Aragó, senyor de Ramon de Castell Rosselló i de Guillem de Cabestany. Aquest va prendre totes les possessions del noble i el va tancar a la presó. Va fer construir un monument davant l’església de Perpinyà en honor al trobador i a la dama. En Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.
Biografia Guillem de Cabestany
No s’han pogut recollir gaires dades d’en Guillem de Cabestany, ja que, quasi no s’han trobat escrits en els que es parles de la seva vida.
Se sap que a l’any 1162, una tal Guillelmus de Cabestan va signar un tractat de pau entre Guillem VII de Montpellar i el senyor Pinham. Tot i que cinquanta anys més tard un Guillén de Cabestany va participar a la batalla de Navàs de Tolosa. Aquestes dues informacions no quadres, cosa que porta a pensar que alguna de les dues no es certa o que no es refereixin a la mateixa persona, sinó que parlin de familiars diferents.
ISABEL GARCIA
Guillem de Cabestany va ser un cavaller de la comarca del Rosselló. A la seva comarca hi vivia una dama, na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló. Guillem de Cabestany estimava la dama per amor, el qual era correspost, i sobre ella feia totes les cançons. Això, li ho van dir a Ramon de Castell Rosselló. El noble va verificar la història i va decidir matar a Guillem de Cabestany, li va fer treure el cor del cos i tallar-li el cap. Va fer rostir el cor i li va donar com a menjar a la seva esposa. Un cop va haver acabat el noble li va preguntar a la seva estimada: “Sabeu què és això que heu menjat?” I ella li va respondre: “No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa.” Ell li va dir que era el cor de seu amant, i per verificar la història va fer portar el cap davant de la dama. Quan la dona va veure i va sentir-ho, va perdre el coneixement i, quan va tornar en si, li va dir al seu espòs: “Senyor, m’heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d’altra.” Quan Ramon va sentir això, va córrer amb la seva espasa i li va voler donar al cap però, la dama, va córrer cap el balcó i es va tirar i, així, va morir. Per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dama havien mort traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem de menjar per a la dama. La tristor dels habitants de les comarques va arribar al rei d’Aragó, senyor de Ramon de Castell Rosselló i de Guillem de Cabestany. Aquest va prendre totes les possessions del noble i el va tancar a la presó. Va fer construir un monument davant l’església de Perpinyà en honor al trobador i a la dama. En Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.
Biografia Guillem de Cabestany
No s’han pogut recollir gaires dades d’en Guillem de Cabestany, ja que, quasi no s’han trobat escrits en els que es parles de la seva vida.
Se sap que a l’any 1162, una tal Guillelmus de Cabestan va signar un tractat de pau entre Guillem VII de Montpellar i el senyor Pinham. Tot i que cinquanta anys més tard un Guillén de Cabestany va participar a la batalla de Navàs de Tolosa. Aquestes dues informacions no quadres, cosa que porta a pensar que alguna de les dues no es certa o que no es refereixin a la mateixa persona, sinó que parlin de familiars diferents.
ISABEL GARCIA
dimecres, 18 de novembre del 2009
Anàlisi de textos: tòpics i figures retòriques
1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; Hipèrbaton
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.
TEGO CALDERÓN, El gran teatro del mundo
1.CARPE DIEM
“Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos”
FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.”
2.
(…) coged de vuestra alegre primavera Metèfora
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)
GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII
2.CARPE DIEM
“coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto”3.
¿Qué descansada vida Interrogació retòrica
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido Hipèrbaton
FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada
3.FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido”
4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste, personificació
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLING
4.CARPE DIEM
“Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,”
5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida? Interrogaciò retórica
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi? Interrogaciò retórica
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes
5.CONTEMPUS MUNDI
“Què tants esforços per tan curta vida?”
6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors Enumeració per asíndeton
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.
LORENZO DE MÉDICI
6.LOCUS AMOENUS
“Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants”
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu, epítet
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE
7.BEATUS ILLE
“I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,”
8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna; metàfora
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia
8.SIC TRANSIT GLORIA MUNDI
“Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment”
9.
Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera? Interrogació retòrica
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”
RUBIÓ I ORS
9.UBI SUNT
“On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”
10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va. Paral•lelisme
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?
10.FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol? “
11.
Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella! anàfora
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.
Càntic dels càntics
11.DESCRIPTIO PUELLAE
Que n'ets, de bella, estimada meva,
Els teus ulls són coloms
La teva cabellera és com un ramat de cabres
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
dues meitats de magrana són les teves galtes
4 El teu coll és com la torre de David,
12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA
Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar. antítesi
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.
Josep Carner
12.FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“Ara és el temps que sou encara bella.”
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; Hipèrbaton
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.
TEGO CALDERÓN, El gran teatro del mundo
1.CARPE DIEM
“Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos”
FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.”
2.
(…) coged de vuestra alegre primavera Metèfora
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)
GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII
2.CARPE DIEM
“coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto”3.
¿Qué descansada vida Interrogació retòrica
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido Hipèrbaton
FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada
3.FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido”
4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste, personificació
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLING
4.CARPE DIEM
“Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,”
5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida? Interrogaciò retórica
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi? Interrogaciò retórica
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes
5.CONTEMPUS MUNDI
“Què tants esforços per tan curta vida?”
6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors Enumeració per asíndeton
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.
LORENZO DE MÉDICI
6.LOCUS AMOENUS
“Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants”
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu, epítet
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE
7.BEATUS ILLE
“I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,”
8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna; metàfora
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia
8.SIC TRANSIT GLORIA MUNDI
“Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment”
9.
Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera? Interrogació retòrica
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”
RUBIÓ I ORS
9.UBI SUNT
“On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”
10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va. Paral•lelisme
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?
10.FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol? “
11.
Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella! anàfora
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.
Càntic dels càntics
11.DESCRIPTIO PUELLAE
Que n'ets, de bella, estimada meva,
Els teus ulls són coloms
La teva cabellera és com un ramat de cabres
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
dues meitats de magrana són les teves galtes
4 El teu coll és com la torre de David,
12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA
Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar. antítesi
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.
Josep Carner
12.FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“Ara és el temps que sou encara bella.”
dimecres, 11 de novembre del 2009
Tirant lo Blanc
Aspectes relacionats amb l'amor
Les donzelles:
· La Bella Ignés: una donzella molt agraciada, de gran vàlua tant en llinatge com en bellesa.
· Carmesina: a Tirant lo que més li va impactar de Carmesina van ser els seus pits.
L'amor que apareix a la novel·la de Tirant és un amor virtuós, és a dir, un amor el qual el caballer fa tot el possible, batalles, danses... per poder aconseguir-la.
Carmesina i Tirant
L'enamorament que apareix entre Carmesina i Tirant és un amor de lluny. Això vol dir que Carmesina i Tirant es van enamora sense haver-se vist mai, només per les excel·lències que n'havien sentit dir l'un de l'altre.
Tota història d'amor comença amb una declaració. En aquest cas, Carmesina, al aseventar-se de la partida de Tirant, manà comunicar-li que es reunís desprès del dinar amb ella. La bella donzella intenta treure-li a Tirant amb paraules ben nobles el mal d'amor que sent el caballer a dintre, l'amor que sent per ella. Finalment Tirant li confesa que ama, sense especificar la persona amada, sinò dient-li que aquesta persona estava dintre duna cambra i se la trobaría res més entrar. Carmesina entrà a la cambra i es topà amb un mirall, en el qual hi apareixia el seu reflexe.
Desprès d'aquesta declaració d'amor, una nit Tirant i Diafebus decideixen passar la nit amb les seves estimades.
Realitzat per Diana Núñez i Lidia Mora.
Aspectes relacionats amb l'amor
Les donzelles:
· La Bella Ignés: una donzella molt agraciada, de gran vàlua tant en llinatge com en bellesa.
· Carmesina: a Tirant lo que més li va impactar de Carmesina van ser els seus pits.
L'amor que apareix a la novel·la de Tirant és un amor virtuós, és a dir, un amor el qual el caballer fa tot el possible, batalles, danses... per poder aconseguir-la.
Carmesina i Tirant
L'enamorament que apareix entre Carmesina i Tirant és un amor de lluny. Això vol dir que Carmesina i Tirant es van enamora sense haver-se vist mai, només per les excel·lències que n'havien sentit dir l'un de l'altre.
Tota història d'amor comença amb una declaració. En aquest cas, Carmesina, al aseventar-se de la partida de Tirant, manà comunicar-li que es reunís desprès del dinar amb ella. La bella donzella intenta treure-li a Tirant amb paraules ben nobles el mal d'amor que sent el caballer a dintre, l'amor que sent per ella. Finalment Tirant li confesa que ama, sense especificar la persona amada, sinò dient-li que aquesta persona estava dintre duna cambra i se la trobaría res més entrar. Carmesina entrà a la cambra i es topà amb un mirall, en el qual hi apareixia el seu reflexe.
Desprès d'aquesta declaració d'amor, una nit Tirant i Diafebus decideixen passar la nit amb les seves estimades.
Realitzat per Diana Núñez i Lidia Mora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
