Is, Dime, Lila!

Salvador Espriu, Diana i Mercè.

2010-05-05T23:27:00.000-07:00

2. Llegeix les quatre primeres pàgines d’aquest article: “El mito de Sinera. Mito de la libertad” i després elabora un resum on expliquis què és Sinera, característiques del llibre Cementiri de Sinera i Les cançons d’Ariadna.

Salvador Espriu anomenava Sinera al poble mediterrani d'Arenys. El poeta li dona un valor real, amb les seves gents, el seu paisatge i el seu sentit mitológic. Per ell, Sinera era tot el que va quedar de la guerra, un mon perdut, desitjat i misterios, representa el món interior de l'artista forjat com una regió mágica que equival a la terra pátria. Sinera és un món que representa la síntesi de la infantesa de l'autor. A Sinera és on transcurreixen tots els esdeveniments de l'obra, on es situen els seus personatges grotescos que representens elements de la realitat, aquests mateixos personatges es van repetint en les diferents obres de Salvador.

Característiques del llibre Cementiri de Sinera:

El cementiri d'Arenys s'ajusta plenament a la imatge que surgeix de la lectura de la poesía espriuana. Situat a una colina, solitàri i serè, el cementiri està envoltat d'un mur blanc a través del qual es pot distingir el mar. És una obra molt personal, individualista, on no hi apareixen més de dos personatges, el subjecte líric i Sinera, que s'uneixen ajuntant el món interior del subjecte líric i el món exterior d'un món imaginari.

Característiques del llibre Les cançons d’Ariadna.

Sinera no apareix descrit en aquest llibre, sino que surt mencionat com un lloc donat a conéixer.
El poeta deixa que el lector entri al seu laverint, símbol de la vida i de la poesía, pero l'omple d0obstacles que el lector ha d'anar superant, com ho feien els herois antics en altres temps, per arribar a descubrir el secret amagat. Espriu parla com clarament de la tristesa del destí de la llengua dels seus avantpassats.

En aquests dos llibres (Cementiri de Sinera i Les cançons de l'Ariadna) es reflexa la desolació del poeta devant del mal que ha arribat a la seva estimada terra.

Realitzat per Diana Núñez i Mercè Jodar.

Surrealisme, Diana Núñez.

2010-03-18T00:28:00.000-07:00

El surrealisme és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i el més influent de tots ells. Va ser creat el 1924 a partir del manifest surrealista d'André Breton, el seu guia espiritual.

És un moviment artístic, intel·lectual i cultural que s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de trascendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. Diversos surrealistes han militat en el comunisme i en l'anarquisme per avançar un canvi polític social. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment feminista i en activitats radicals de protecció del medi ambient per raons similars.

Surrealisme en el camp de l'art

André Breton, " THE TRIUMPH OF ANDRE BRETON and SURREALISM "

Salvador Dalí, " Leda Atómica "

Surrealisme en el camp de la literatura.

ÉREM TRES, ÉREM DOS, ERA JO SOL, ÉREM NINGÚ.

Érem tres, jups, al foc de les veremes,
amb mar als ulls i vinassa a les mans,
quan fuma el rec a la sal de les selves
i un plor d'infant espurneja al serrat.

Érem dos, drets, al rec de les estrelles,
el cor sagnós, sense fona ni dards,
quan crema l'erm i sangloten les brees
als clots latents a les feixes dels fars.

Era jo sol, ombrós entre ombres velles
figuratiu d'una altra ombra a l'escar
on amarina, entre xarxes esteses,
el son de tots en febrejants foscants.

Érem ningú, fullats per les tenbres
quan plou la por en els pètals dels aigualls
i l'altre, el pur, llibert d'arjau i veles
salpa, vident, cap al clarós Instant.

Josep Vicenç Foix

Comentari: Els poemes surrealistes tenen una gran complexitat a l'hora d'interpretar-los, ja que es basen en l'exploració dels somnis del subconscient de l'autor. Aquest poema, a l'inici de cada estrofa, es refereix a tres poetes, desprès a dos, a ell mateix i finalment cap. Donant a entendre l'estat dels poetes en aquella època.

Poema avantguardista ()

Angel Caido Luz que
alombra mi camino.

Exercicis pàg. 218

1. Llegeix aquest poema de Joan Salvat-Papasseit publicat en el llibre Poemes en ondes heritzianes.

2. Després de llegir el poema, consulta en el diccionari el significat dels mots:

· Redós: A redossa, a recer, a l'abric
· Bec: Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama emprada per a il·luminar o per a escalfar.
· Escata: petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats. S'anomenen també escates a les ales de les papallones o les clapes de pell morta que es desprenen senceres.
· Trams: abreviatura del mot tramvia.
· M'apar (verb aparer): aparentar, semblar.
· Espectre: Imatge d'un mort que s'apareix als ulls d'algú.
· Suara: Ara fa poc.
· Superstició: Conjunt de creences no fonamentades i irracionals que poden estar basades en la fe, o relacionades amb el pensament màgic.

3. Busca un sinònim de:

· M'apar: semblar.
· Espectre: esperit.
· Suara: ara mateix.

4. Cerca la biografia i l'obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els tres del llibre Poemes en ondes heritzades (1919). Relaciona-ho amb el contexte social de l'autor.

Escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Va tenir una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut.

Als anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. És considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis és de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.

Conjunts de poemes en forma de cal·ligrama(amb formes diverses, dibuixos...) amb una gran quantitat d'espais en blanc, pocs signes de puntuació. Es veu reflectit molt clarament la influència avantguarda del poeta.

5. Resumeix el poema tenint en compte aquestes preguntes:

- Quins són els protagonistes del poema i la seva ubicació dins la casa?
Es tracta d'una parella, home i dona, situats al saló de la seva casa.

- Què observa el poeta?
Té bastant en compte les flors, la brillantor dels ulls de la seva estimada, els vidres i el maniquí de fusta.

- Què fa i què provoca?
El poeta tomba un tinter de tinta negra, que els fa cambiar l'estat dànim i l'aparença dels seus rostre pensant que es una superstició de mala sort.

FUTURISME

2010-03-18T00:25:00.000-07:00

Moviment artístic, literari i musical d'avantguarda. Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme, publicat a "Le Figaro" i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti. Els postulats d'aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions presents i futures. Propugnava la guerra, la velocitat i la violència. El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d'actuació, es va degradar progressivament i, a Itàlia, arriba fins i tot, a la col·laboració amb el feixisme. La cronologia i la vigència del futurisme han estat molt discutides. El 1920, que es clou el període de lluita i la publicació de les revistes portaveus d'aquest moviment. El punt més positiu del futurisme fou segurament l'obertura a un seguit d'experiències en el camp de l'avantguarda, que foren ben aprofitades posteriorment pel dadaisme i pel surrealisme.

El futurisme a la literatura
En el camp literari, Marinetti proclamà "el Manifesto tecnico della letteratura italianaon" es basa en un mitjà d'expressió nou: "les paraules en llibertat"; propugnava la destrucció total de la sintaxi, acceptava com a única forma verbal l'infinitiu i introduïa una tipografia nova.A més de la seva aportació, cal destacar L'immaginazione senza fili e le parole in libertà (1913) i Onomatopee astratte e sensibilità numerica (1914). També són remarcables Aldo Palazzeschi (Il contradolore), Corrado Govoni (Rarefazione e parole in libertà) i Ardengo Soffici (Cubismo e futurismo).Als Països Catalans el divertissement futurista tingué uns quants adeptes, com Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i, sobretot, Joan Salvat-Papasseit, que en una part de llur obra acusaren influències futuristes.

El futurisme en la música
El futurisme musical aparegué el 1910. Incorporà el soroll al llenguatge sonor i difongué la convicció que la màquina havia de dominar la creació musical. Francesco Balilla Pratella autor del "Manifesto dei musici futuristi" i de "Música futurista".La producció dels sorolls fou facilitada pels instruments "intonarumori" i "rumorarmonio", inventats per Luigi Russolo, autor del "Manifesto dell'arte dei rumori" , on propugna una música semblant a la poesia de Marinetti. El futurisme fou més ric en la teoria que no pas en la creació d'obres artístiques.

El futurisme en les arts plàstiques
En art, el futurisme significà una reacció contra el simbolisme i contra l'Art Nouveau i una voluntat de violència, que foren ben acollides per Umberto Boccioni, Gino Severini, Giacomo Balla, Carlo Carrà i Luigi Russolo, que signaren el "Manifesto della pittura futurista "i, dos mesos més tard, el "Manifesto tecnico della pittura futurista". Les directrius bàsiques foren, entre altres, la negació de l'academicisme, una oposició als crítics d'art i, per damunt de tot, una exaltació de les manifestacions d'originalitat i afirmació del dinamisme universal, el qual cal plasmar en la pintura com a sensació dinàmica partint del principi que el moviment i la llum destrueixen la materialitat dels cossos. Els futuristes foren els primers artistes de la civilització tecnològica, de la qual extragueren llurs principis: energia, moviment, ritmes mecànics i materials manufacturats.
Després de la Primera Guerra Mundial, el futurisme continuà essent conreat a Itàlia per G. Balla i alguns deixebles seus, que constituïren l'anomenat segon futurisme. Són obres característiques del futurisme "Formes úniques de continuïtat en l'espai "

GIACOMO BALLA

UMBERTO BOCCIONI

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/papasseit/rosa.html

PERQUÈ HAS VINGUT
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

En aquest poema el poeta ens explica la bellesa d'una jove, que gràcies a la seva presència les flors floreixen però tenen enveja de la seva bellesa i també ens explica que gràcies a aquesta noia ell a pogut tornar a estimar.

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca

l'ombra corba
incitant
de l'esguard:

encara un altre bes
un altre
un altre

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

Aquest poema està dins del seu recopulatori més eròtic, també parla sobre una jove bella i el que l'incita el seu aroma i la forma del seu cos.

EXERCICIS PAG.218

1.
Som asseguts
al redós de la taula
i prop del bec del gas que xiula
Unes flors artificials
que em fan angoixa
perquè no tenen hivern
Els ulls de ma estimada
brillen com els d'un gat
I com l'escata
Els vidres de la sala tremolen
rondinen sobre els sotracs dels trams
El maniquí de fusta
m'apar un espectre
Suara amb el braç he tombat el tinter
S'ha estès la taca negra
i en fer entrada la superstició

HEM ESDEVINGUT PÀL·LIDS

2.
REDÓS- recer: lloc on una persona és a cobert del vent, de la pluja o d'altres fenòmens atmosfèrics.
BEC- El bec dels ocells és la part exterior de la boca que és dura i serveix per a picar i per a agafar els aliments. Sovint el bec és punxegut.
ESCATA-Una escata és una escama de peix.
TRAMS-Tros d'una escala entre dos replans.
M'APAR(APARER)- semblo.
ESPECTRE-Un espectre és un fantasma, una persona morta que algú creu que se li apareix.
SUARA-Ara mateix, ara fa poc.
SUPERSTICIÓ-La superstició és el fet de creure que algunes coses porten bona o mala sort.

3.
M'APARAR- semblo.
ESPECTRE-fantasma.
SUARA- ara mateix.

7.
Jo crec que el tema del poema es que "La superstició apareix enmig d'un món artificial en què l'home se sent desvalgut", l'autor ho demostra describint les flors i la seva estimada que sembla un maniquí on l'home no pot donar la seva opinió.

9.
S'ha utilitzat els versos en salt de falla i l'absència de signes de puntuació.

Realitzat per MERCÈ JODAR

La Reinaxneça i els seus corrents artístics

2010-02-17T23:47:00.000-08:00

La RenaixençA I Els Seus Corrents ArtíStics

View more presentations from Dimelila.

Angel Guimerá.

2010-02-13T02:30:00.000-08:00

3.
Mar i Cel

És una obra teatral que tracta sobre un jove moro que s'enamora d'una noia cristiana, oposant-se a tots els prejudissis de la gent d'aquella época de guerra. L'acció succeeix en un baixell pirata.
En el primer acte s'explica que els pirates musulmans tenen presos a alts càrrecs espanyols, entre aquests presos hi havien dones, que els pirates les volien per "jugar", i Saïd el jove morisc quan veu per a que volen les dones els pirates se les endugé per curar-les. La jove cristiana salvada per Saïd quan es recupera durant la nit intenta matar a Saïd però un dels pirates ho evita. Després de l'intent d'assesinat Blanca, la noia cristiana, i Saïd començen a discutir i Saïd acaba explicant-li a Blanca perquè va acabar sent pirata, aleshores és quan començen a anamorar-se mutuament. Quan els pirates s'enteren de que Saïd li ha explicat a Blanca tota la seva història l'acusen de traïdor i avisen de que hi ha terra a la vista.
Segon acte els cristians aprofitant que els pirates estan malament entre ells organitzen un complot per ser alliverats, dirant anquest complot maten a dos pirates i intenten matar a Saïd però Blanca com l'estima ho evita, però amenaça amb que si maten a Saïd ella es clavaria una daga al cor, Saïd es ferit per l'esquena i mor i Blanca tal com va dir es suïcuda clavant-se una daga al cor.
Mar i Cel ha estat representada per el grup Goll de Gom.

Maria Rosa

La Maria Rosa és una noia del proletariat que viu amb una gran amargor perquè han detingut el seu marit, l'Andreu, per l'assassinat del capatàs. Aprofitant l'absència de l'Andreu, en Marçal aprofita per guanyar-se la Maria Rosa. Es tracta de la història d'un triangle amorós, de rivalitats amoroses a l'entorn de la dona, que desemboca en tragèdia.Però la història no només se centra en el tema amorós, també hi ha un fort component sociològic. Com a obra realista amb elements naturalistes, trobem els conflictes socials de l'època, com la lluita de classes entre treballadors i patró o les precàries condicions laborals. L'analfabetisme és un altre gran problema de l'època, que afecta la població obrera.També està present el tema de la desigualtat de la dona envers l'home.

La filla del mar

Un pescador troba una nena entre les restes d'un naufragi. Pel seu aspecte, pertany a un país llunyà. Una família del poble l'acull i li posa el nom d'Àgata; passa de la infància a l'adolescència en feliç convivència amb la gent d'aquesta petita població de la costa. Però un dia coneix en Pere Màrtir, un jove, atractiu, apartir d'aquí començen els problemes, ja que la gent del poble no enten com una dona que no se sap d'on prové es pot enamorar del jove més atractiu del poble. També entra en escena Mariona amb la qual formen un trangle amorós entre Mariona, Pere Martir i Àgata.

Terra Baixa

Aquesta obra es correspón a la etapa de plenitud D'Àngel Guimerà.
En el primer acte del llibre, hi ha la presentació dels personatges, i s'intueix que el Sebastià i la Marta mantenen una relació amorosa en secret. El Sebastià, tot i tenir propietats, té molts deutes, i per això decideix casar-se amb una pubilla de bona família. Tanmateix, cap no es vol casar amb ell, perquè tothom s'imagina que la Marta és la seva amant. Per evitar que la gent pensi que festegen, decideix casar la Marta amb un pastor que coneixia el Tomàs, anomenat Manelic. El Tomàs, que no sap res de tota aquesta trama, parla amb el Manelic, que s'enamora de la Marta amb un amor pur sense haver-la vist. El Manelic baixa de la terra alta per casar-se amb la Marta, tanmateix ella no vol casar-s'hi perquè no l'estima. Aquest matrimoni per conveniència s'acaba duent a terme perquè el Sebastià li ordena que es casi, tot i fer-li fàstic el Manelic. Quan ja són casats i els dos estan a casa, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima.
En el segon acte, el Manelic es trobà desubicat a la Terra baixa perquè tots els pagesos del poble es riuen d'ell per ser un ignorant que no s'adona del muntatge creat per encobrir aquest romanç. La Nuri és l'única persona que s'entén amb el Manelic i aquesta relació d'amistat fa que la Marta vegi amb amb uns altres ulls el Manelic. A mesura que transcorre l'acte, el Manelic se'n adona del muntatge del seu casament i tot enfadat decideix tornar a la terra alta. Després que la Marta li explica al Tomàs el seu passat i com va conèixer al Sebastià, veu que el Manelic vol deixar la Terra baixa i decideix anar-se'n amb ell perquè s'adona que l'estima. Els dos decideixen fugir d'aquella terra que segons el Manelic és plena de boira i falsedat. El Sebastià i el mossèn s'assabenten de les seves intencions, i decideixen interceptar-los, desterrant el Manelic de la Terra baixa, i enviant el Perruca a denunciar-lo a la guàrdia civil. També tanca la Marta al molí sota la vigilància dels pagesos Perdigons.
El desenllaç de l'obra arriba amb el tercer acte. El Sebastià vol que vigilin al Manelic perquè l'havia amenaçat de mort. Els Perdigons s'adonen que no han fet bé d'obeir el seu amo, però quan torna a aparèixer el Sebastià, que reclama veure la Marta, ningú no li planta cara. En aquell moment, arriba el mossèn i fa marxar el Sebastià cap a casa perquè allí l'espera el pare de la seva promesa. Quan el Sebastià ha marxat, apareix la Nuri, que reclama parlar amb la Marta i fa fora tots els pagesos que hi ha al molí. La Nuri li diu que esperi el seu senyal, que ella l'ajudarà a escapar-se a la terra alta amb el Manelic. Finalment, la Marta sent la rialla, que és el senyal que esperava, i decideix fugir, però és interceptada pel Sebastià, que la renya. Seguidament, apareix el Manelic al molí i s'enfronta amb el Sebastià en una batalla a mort que guanya el Manelic.Per acabar, els pagesos veuen el cadàver del Sebastià al terra, i la Marta i el Manelic fugen a la tranquil·la i pura terra alta.

RELITZAT PER MERCÈ JODAR

TRABAJO RIMAS Y LEYENDAS DE BÉCQUER Mercè Jodar

2010-01-28T05:29:00.000-08:00

RIMAS

RIMA XI
—Yo soy ardiente, yo soy morena,
yo soy el símbolo de la pasión,
de ansia de goces mi alma está llena. [*]
¿A mí me buscas?

5

—No es a ti: no. [*]

—Mi frente es pálida, mis trenzas de oro:
puedo brindarte dichas sin fin. [*]
Yo de ternura guardo un tesoro. [*]
¿A mí me llamas?

10

—No: no es a ti.

—Yo soy un sueño, un imposible, [*]
vano fantasma de niebla y luz.
Soy incorpórea, soy intangible:
no puedo amarte.

15

—¡Oh ven; ven tú!

1.
El poeta anhela a una mujer irreal, tan perfecta que no existe, una mujer que no le haga sufrir.
Se relaciona con el romanticismo porque en esta época predomina lo irreal y lo fantástico y es lo que refleja el autor en esta rima con la búsqueda de la mujer que el añora.

2.
Los rasgos que aparecen en esta rima son, la intensidad de la expresión, la emotividad y la sencillez, ya que él no usa muchas figuras retóricas al hacer las rimas.

RIMA LII
Olas gigantes que os rompéis bramando
en las playas desiertas y remotas,
envuelto entre la sábana de espumas,
¡llevadme con vosotras!

5

Ráfagas de huracán que arrebatáis
del alto bosque las marchitas hojas,
arrastrado en el ciego torbellino,
¡llevadme con vosotras!

10
Nubes de tempestad que rompe el rayo
y en fuego ornáis las desprendidas orlas, [*] arrebatado entre la niebla oscura,
¡llevadme con vosotras!

15
Llevadme por piedad a donde el vértigo
con la razón me arranque la memoria.
¡Por piedad! ¡Tengo miedo de quedarme [*] con mi dolor a solas!

1.
Esta rima está compuesta por versos endecasílabos arte mayor y las estrofas son
cuartetos. La mayoría de los versos no tienen rima, excepto los acabados es -AS el esquema es ABBB CBDB DBEB DFGB rima consonante.

2.
La naturaleza la cual hace referencia el autor es un paisaje relacionado con el mar que está revuelto, en un día de temporal.
Esta naturaleza se relaciona con la de la época porque se usaban los paisajes desolados, con tormentas, de noche... Y se relaciona con el autor porque a partir de la explicación del paisaje nos transmite su estado de ánimo.

3.
El poeta nos transmite un sentimiento de tristeza, desconsuelo y cansancio de vivir. Se observa en todas las estrofas ya que en todas ellas el autor explica el daño que hace la naturaleza en los paisajes. Por ejemplo:
Olas gigantes que os rompéis bramando
en las playas desiertas y remotas,
envuelto entre la sábana de espumas,
¡llevadme con vosotras!

RIMA LIII

Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.

5
Pero aquéllas que el [*] vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar, [*]
aquéllas que aprendieron nuestros nombres...
ésas... ¡no volverán!

10
Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar
y otra vez a la tarde aun más hermosas
sus flores se abrirán.

15

Pero aquellas cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
ésas... ¡no volverán!

20
Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar,
tu corazón de su profundo sueño
tal vez despertará.

Pero mudo y absorto y de rodillas, [*]
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido... desengáñate,
nadie así te amará. [*]

1.
El poeta habla sobre el amor que se ha ido i los recuerdos que este le trae.
Se diferencia el amor de la naturaleza al decir que en este caso las golondrinas siempre vuelven pero que el amor si tu mismo no te quieres nadie te querrá.

2.
No, ya que Bécquer hacía versos asonantes y estrofas variadas y esta rima es de rima consonate y las estrofas son iguales, de 4 versos.

LEYENDAS

OJOS VERDES

1. Resumen de 10 lineas

Esta leyenda trata sobre dos hombre que salen un día de caza, cuando estos hieren a una presa se disponen a capturarla, pero cuando van a cogerla esta sale corriendo y se dirige a una zona que está prohibida para los hombres y deciden dejarla escapar, pero Fernando al no quedarse contento por no habela capturado se direge hacia allí aun que Iñigo le advierte del peligro. Al adentrarse en esa parte del bosque Fernando asegura haber visto unos ojos verdes que relaciona con una mujer, esos ojos lo volvieron locos y sólo piensa en ellos. Fernando quiere volver al bosque en busca de esa mujer de los ojos verdes pero Iñigo extrañado por el interés de Fernando por volver le pregunta el porqué, Fernando le explica la visión que tuvo de una mujer pero Iñigo le explica que no vio a una mujer sino a un diablo y que sobre todo volviera allí. Fernando vuelve a adentrarse en el bosque sin hacer caso de las advertencias de su amigo, al llegar al bosque la encuentra en el lago y él le pide que lo ame pero ella se lo niega ya que es una mujer imposible para él. En ese momento ella le pide a Frnando que se adentre con ella en el lago y él accede.

2. Consulta un libro de mitología y compara la fábula de Diana y el cazador Acteón con esta leyenda. Elabora una visión personal que las relacione a ambas.

Esta leyenda se puede relacionar con la historia mitológica ya que los dos hombres se dedican a la caza y se enamoran de dos mujeres inalcanzables para ellos, salen en busca de ellas y las encuentran en un lago y finalmente los hombres acaban siendo castigados por haberse enamorado de las mujeres equivocadas.

3. Relaciona esta leyenda con la rima XVI
Tanto la leyenda como la rima hablan sobre unos ojos que se quedan clavados en la memoria y no dejan de pensar en ellos. Al final estos ojos hacen que tanto el yo-poético como el protagonista de la leyenda desaparezcan.

TEMA

El concepto de amor. Su evolución a través de las Rimas

Principalmente las rimas de Bécquer sufren una evolución en el tema del amor, empieza con ilusión y esperanza, pero amedida que van avanzando las rimas la ilusión y la esperanza va desapareciendo poco a poco hasta que llega un punto en que el amor desaparece y solamente se habla de la muerte.

Primero el amor se expone como algo que se ve claamente y que está permanentemente activo. Después aparece la idea de que solo nace de la mirada y de que este amor da una sensación de bienestar y de felicidad, a partir de aqui ya solo se ve la parte negativa del amor y los sentimientos malos que este proboca. El amor ya pasa a ser un sentimiento que ya no proboca felicidad, sino que te hace daño y a poco a poco va desapareciendo hasta que sólo se ve el tema de la muerte.
Estos sentimientos son probocados por el ideal de mujer perfecta que los autores de esa época, ya que los autos re la época anterior se conformaban con una mujer normal, pero éstos querían la mujer perfecta.

Àngel Guimerà i Narcís Oller, Diana Núñez.

2010-01-20T23:26:00.000-08:00

1. Pàg. 164, núm. 10 i 11. Pàg 179, núm. 1,4,5,6,7,9

10.

· Hurí: és una de les joves perpètuament verges que esperen als creients en el Janah el dia del Yaum al-Qiyamah, en l'islam. Aquestes donzelles, que tenen el do de l'eterna joventut i estan dotades de tota sort d'encants, simbolitzen per a alguns musulmans l'eterna benaurança.

Si va haver-hi un element que va influir en l'aparició de personatges d'origen mestís en la seva obra, el seu pare era d'una altre raça.

11.

Perquè presenta una queixa contra problemes socials i ho expressa en un llenguatge bastant col·loquial.

1. Llegeix el text i consulta en el diccionari el significat d'aquestes paraules: brancal, saca, traginer, musc, enlluernar, cautelós.

· Brancal: - Cadascun dels costats d'un portal, especialment quan és de pedra. - Pedra col·locada a la part inferior de la porta.

· Saca: - Dret de tempteig o retracte. - Facultat concedida al consanguini, que li permet de recuperar la propietat venuda pels seus pares o avis a un estrany sense haver estat abans oferta al parent pel mateix preu que hom n'hagués pagat.

· Traginer: Persona que transporta mercaderies d'un lloc a l'altre.

· Musc: De color fosc, especialment morat.

· Enlluernar: - Al·lucinar amb coses aparents o falses.

· Cautelós: Que procedeix amb cautela.

4. Resumeix el text tenint en compte aquestes preguntes:

- Quan començava a treballar l'Oleguer i de quina manera?
Començava a treballar de bon matí amb molta puntualitat i exactitud, motivat i satisfet desde que comença fins que acaba la jordnada.

- Com reaccionava davant l'interès dels pagesos?
Atenia als clients en el moment en que ells mostraven interés, d'una manera molt precisa i sempre molt educat.

5. Formula les idees del text a partir de les respostes a les qüestions anteriors. Indica quines línies ocupa cada idea.

Ales tres primeres línies explica quan i de quina manera començava la jordnada del protagonista.

I desde la línia 11 fins al final explica com reaccionava davant l'interès que mostraven els clients.

6. Enuncia el tema d'aquest fragment de L'escanyapobres.

La motivació, l'interés, l'esforç per un treball ben realitzat.

7. Es tracta d'un text narratiu, perquè mitjançant un narrador ens són presentats uns fets i unes acciones que acanven en el temps.

- Diques qui tipus de narrador hi utilitza Narcís Oller i justifica la resposta:

Narrador omniscient. Perquè qui narra no participa en la historia, no fa cap paper.

- Tenint en compte la teva tria, digues quina persona fa servir aquest tipus de narrador.

Utilizta la tercera persona del singular.

9. Cao a la part final del text, el narrador empra dues comparaciones. Digues quines són i analitza-les amb l'ajut d'aquest quadre.

Terme real: una mostra de blat. Terme imaginari: com a rajolí d'or.
Terme real: l' Oleguer que era dreturer i cautelós. Terme imaginari: com l’aranya de l’albenc.

Realitzat per Diana Núñez.

Segon apartat: Renaixença

2010-01-14T03:53:00.000-08:00

TEXT 3

Vingué la festa dels Jocs Florals d'aquell any, el 1877, vaig fer-hi cap i (...) A la nit, empès pels companys del Cafè Espanyol, vaig assistir també al sopar;(...) arribà l'hora dels trinquis i... oh, vergonya meva!... d'un a un van aixecar-se tots els comensals, brindant, recitant o llegint, menys jo, "l'intrús", l'únic autor allí desconegut, amb tot i haver omplert tantes resmes de paper en aquella llengua, que havia estat per a mi l'única que podia donar als nous companys meus allí triomfants "la merescuda glòria a què "estúpidament" renunciava escrivint en català!"
L'últim baluard de la fortalesa que em tenia empresonat, anava doncs a caure. Jo no volia renunciar a assistir, en el successiu, a festes per a mi tan encisadores com aquelles; però tampoc volia passar-hi les hores d'encongiment i vergonya que en aquella vaig patir. No hi havia doncs més remei que guanyar-me el títol necessari.
(...)
Un cop a casa, remogut com hi arribava, aquella nit vaig somniar molt. Vaig veure finalment clar, que entre l'escriptor i la seva llengua nadiua hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible; que seria, per tant, inútil tot esforç que seguís fent per cisellar la frase castellana amb la sobrietat, força i soltesa que mostraven els meus compatriotes escrivint en català; que si el territori de la nostra llengua és bon tros més petit que el de la majoria dels altres idiomes, no per això em de renegar-la ni deixar de conrear-la amb aquell amor i aquell entusiasme de què ens han deixat gloriós exemple els nostres clàssics, ni creure, tampoc, que en els jardins petits no hi poden esclatar flors de tanta exquisitat, ufanor i durada com les que pugui donar el jardí més gran.
(...)
Mes si tota aquesta transformació de criteri em duia a detestar allò abans fet i a admirar més i més els fruits dels més inspirats novells companys meus, no per això sabia perdre la ridícula temença d'escriure en una llengua de gramàtica que jo no havia estudiat (com si per a ensenyar-me-la a parlar ho haguessin fet posant-me el llibret sota els ulls), ni desfer-me d'aquella pusil•lanimitat o basarda ingènita que sols els de casa em coneixien i que tant m'ha travat tota la vida en tots els meus camps d'acció social.
Per això, sens dubte, vaig passar-me encara ben prop d'un any sense ni assajar d'escriure una ratlla en català i ni sé quan m'hi hauria atrevit si no em dóna el rampell de fer una broma.
Narcís Oller: Ob. cit.
Aquests darrer text de les Memòries correspon a l'època en què Oller ja ha conegut a molt dels escriptors catalans més importants del moment i fins i tot ha participat en les seves tertúlies, però, com hem llegit, encara no havia escrit res en llengua catalana.
El Jocs Florals de 1877 van ser especialment importants ja que Verdaguer va guanyar el premi extraordinari que concedia la Diputació de Barcelona amb el poema L'Atlàntida que li valgué el reconeixement unànime com a gran poeta dintre i fora de Catalunya i Àngel Guimerà, que encara no era conegut com a dramaturg, fou proclamat Mestre en Gai Saber.
La broma a la qual es refereix al darrer paràgraf consistia en la presentació als Jocs Florals de 1878 d'una narració escrita per ell i per Yxart, en què de forma anònima volien fer una petita burla a un company que atorgava un premi a la millor novel•la de costums pagesos.

1. Quins són els plantejaments que empenyen Narcís Oller a escriure en llengua catalana? Et semblen convincents?
Va començar a escriure en català perquè quan feien les reunion d’escriptors es sentia desplaçat.
No em semblen uns arguments combincents, ja que una persona escriu en una llengua perquè vol, no perquè se senti desplaçat.

2. Per quins motius triga tant a començar a escriure en llengua catalana?
Ja que encara que ell parlés el català mai l’havia estudiat i no savia escriu-re’l correctament.

Text 5
¿Quin profit ne traurem de parlar-li de manera que no ens entenga? ¿Què significarà per ell tot lo que no sàpiga que és? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula "filantropia" ¿per què no se li ha de dir "caritat"? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula"psicologia" ¿per què no se li ha de dir "estudi de l'ànima"
Frederic Soler. Cuentos de la vora del foch. 1867.

1. Penses que la situació general de la gent d'avui és comparable quant al desconeixement de lèxic culte o especialitzat a la que descriu Frederic Soler?
Si, ja que per exemple si una persona no està especialitzada en un tema no podrà llegir un text que estigui escrit amb un lexix culte de la matèria, encara que també s’ha de tindre en compte quí ho ha de llegir.

REALITZAT PER Mercè Jodar

Renaixença, Laura Gatell.

2010-01-13T23:59:00.000-08:00

TEXT 3

1. Quins són els plantejaments que empenyen Narcís Oller a escriure en llengua catalana? Et semblen convincents?
Perquè tots els seus companys, escrivien en català, i ell se sentia desplaçat quan celebraven festes en relació al seu ofici, ja que, era l’únic que encara no escrivía les seves obres en català.

2. Per quins motius triga tant a començar a escriure en llengua catalana?
El català era la seva llengua nadiua, peró tot i així, no havía estudiat la seva gramática, i aixó feia que tingués recança en escriure en aquest idioma.

TEXT 5

1. Penses que la situació general de la gent d'avui és comparable quant al desconeixement de lèxic culte o especialitzat a la que descriu Frederic Soler?
Crec que cada text s’ha d’escriure en relació al públic que l’hagi de llegir, és a dir, que si es tracta d’un text sobre medicina destinat a que el llegeixin metges, doncs será adequat que estigui escrit en llenguatge especialitzat, i paraules que potser només entendran els especialistes en aquella matéria.
En canvi, si és un text de medicina, peró en aquest cas, destinat a un públic no especialitzat en aques tema, i que per tant no tindrá noció del significat de segons quines paraules especialitzades, hauría de ser un text escrit en un llenguatge més col•loquial.

Primer apartat: La Renaixença

2010-01-13T23:26:00.000-08:00

Text 1

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.
Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Bonaventura Carles Aribau."La Pàtria". Publicat a:" El Vapor". 1833.

2.1. El poema es pot dividir en dues parts, una estrofa d'enllaç entre elles i una conclusió final. Especifica les estrofes que corresponen a cadascun d'aquests quatre apartats (fixa't en els quatre títols possibles que figuren a 2.2).

PRIMERA ESTROFA, primera part.

Comiat i enyorança de la pàtria.

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

SEGONA I TERCERA ESTROFA, enllaç.

Elogi de la llengua.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.
Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

QUARTA I CINQUESNA ESTROFA, segona part

La llengua símbol de la pàtria.

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

SISENA ESTROFA, desenllaç.

Homenatge al patró.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

3. Quins elements i temes propis del Romanticisme i de la Renaixença apareixen en el poema.
El tema que més es reflexa del romanticisme es la anyorança dels temps passats, l’exaltació del pasast històric.
El tema de la renaixença l’exaltació de la histtoria de Catalunya, la valoració de la llengua catalana.

4. Per què creus que "La pàtria" es considera símbol de l'inici de la Renaixença.
Perquè va ser la recuperació de la literatura després de estar tres segles sent escassa.

REALITZAT PER Mercè Jodar

La Renaixença: Oda “la Pàtria” i Verdaguer

2010-01-13T23:24:00.000-08:00

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.

Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

2.1. El poema es pot dividir en dues parts, una estrofa d'enllaç entre elles i una conclusió final. Especifica les estrofes que corresponen a cadascun d'aquests quatre apartats (fixa't en els quatre títols possibles que figuren a 2.2).

La primera part que engloba les dues primeres estrofes( Comiat i enyorança de la pàtria), la estrofa d'enllaç és la tercera (La llengua símbol de la pàtria), després va seguida de dues estrofes més (Elogi de la llengua) i finalment l'estrofa final com a conclusió final (Homenatge al patró.).

2.2. Tria, d'entre els que trobaràs a continuació, el títol més adient per a cada apartat del poema:

a) La llengua símbol de la pàtria. ( tercera estrofa )
b) Elogi de la llengua. ( quarta i quinta estrofa )
c) Homenatge al patró. ( última estrofa )
d) Comiat i enyorança de la pàtria. ( les dues primeres estrofes )

3. Quins elements i temes propis del Romanticisme i de la Renaixença apareixen en el poema.

Expressa els seus sentiments per la pàtria i la llengua, característic de la literatura Romàntica. Presenta exaltació patriòtica i parla de temes històrics, característic de la Reinaxença

4. Per què creus que "La pàtria" es considera símbol de l'inici de la Renaixença.

Perquè just a l'inicia del segle XIX, inici de la Reinaxença, va haver-hi una série de conflictes, com el regnat d'Isabel II, les guerres carlines.

Realitzat per Diana Núñez.

DECADENCIA APARTAT B

2009-12-17T03:59:00.001-08:00

1.

RENAIXEMENT

El rapto de europa, Tiziano.

David, Miguel Angel.

Palacio Medicio Riccardi, Michelozzo.

BARROC

Cena de emaús, Caravaggio.

Santa Cecilia, Stefano Maderno.

catedral de la Asunción.

NEOCLASSICISME

La fuente, Ingress.

Solá, Antonio.

Catedral de Pamplona.

2.
COMPARA SON AMOR A UNA GRAN TEMPESTAT

Obert ja lo vaixell, sens arbre, antena,
lo mar ensuperbit i tempestuós,
lo vent irat i lo cel prodigiós,
la nit gelada i de tenebres plena;

gran plor, confusió, angústia i pena
combaten al pilot trist, dolorós,
que, vent-se en mortal punt, i perillós,
al dia invoca i a sa claror serena.

Muntanyes van creixent de ona en ona,
midint dels núvols negres la distància,
tant que lo mar, cansat, jaure pendria:

Sols en tan gran rigor contenta i bona
la mar se llança, fiada en ta inconstància,
per ser qual ona, en tot, la vida mia.

Aquest sonet ens parla sobre la dificultat d'arribar a ser alló que volem ser amb el exemple del pilot i les sensacions que li recorren el cos veient que n pot fer el que vol.

V.9 "Muntanyes van creixent de ona en ona" Metàfora.

El autor utilitza la característica barroca d'exaltar els sentiments del "protagonista".

3.
GOIG A LA LLOR DE SANT ROC
Jordi Bilbeny

Peregrí de passa lliure,
que et renoves caminant;
per la vida que hem de viure,
Roc, ajuda'ns, tu que ets sant!
Obre'ns el cor a la terra
i a l'aigua pura del cel,
perquè salvem la Riera
i, amb ella, la nostra arrel!

Cavaller sense més arma
que la saviesa que dus;
tu que et despulles i guanyes
en la nuesa un món just,
deslliura'ns de tota pesta
i de tot inútil vel,
perquè salvem la Riera
i, amb ella, la nostra arrel!

Senyor que estimes el poble
perquè el teu poble t'ès llar;
tu que vius per a cada ome
i en cada ome ets venerat,
il·lumina'ns la consciència
d'un viure en més ample anel,
perquè salvem la Riera
i, amb ella, la nostra arrel!

Fa un elogi a aquest cavaller parlant de les seves proeses i la seva valentia. Realça la idea de que no fa servir cap arma per defendre al seu poble i per això se'l tracta com un home benerat.

Realitzat per MERCÈ JODAR.

La Decadència, apartat B.

2009-12-14T09:03:00.000-08:00

Quadre del Renaixement

El naixement de Venus

De: Sandro Botticelli

Quadre del Barroc

Sopar a Emmaus

De: Michelangelo Merisi da Caravaggio

Quadre del neoclasicisme

El jurament dels Horacis

De: Jacques-Louis David

ELOGIA UN GALANT
LA HERMOSURA DE UNA DAMA

Sou, oh Nise, la suma de bellesa
on, totes juntes, contemplar-se poden
les mostres del vestit que a Flora broden
seda i agulla de Naturalesa:

Clavell la boca, olor de camuesa;
als ulls, dos ulls de lliris se acomoden;
tot lo demés, ab dolces bandes, roden
les roses i jasmins, ab sa puresa.

Puix, ¿qué diré de la bellesa rara
del jardí de aqueix pit, que sempre hi neva
i sempre está cubert de maravelles?

No com les altres, que la sort avara
dintre de un dia la bellesa els lleva:
que divines i eternes són aquelles.

Contingut: Un galant elogia amb aquest sonet totes les belleses que poseeix una jove i bella dama. A la primera estrofa esmena que la seva bellesa engloba totes les belleses del món. Al segon parla d'algunes parts del seu cos, de manera que els defineix amb adjectius meravellosos. I al tercer i al quart la posa com a dama única i diferent a totes.

"la suma de bellesa
on,..." : Encabalgament.
"Clavell la boca,..." : Metàfora.
"¿qué diré de la bellesa rara
del jardí de aqueix pit, que sempre hi neva
i sempre está cubert de maravelles?" : Interrogació Retórica.

Característiques barroques: camins de insólita bellesa, utilització de metáfores, formes verbals retorçades i difícils...

Realitzat per Diana Núñez.

La Decadència

2009-12-08T07:33:00.000-08:00

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?

Època de crisi en l’àmbit polític i econòmic que va repercutir en la literatura catalana. Comença a l’edat moderna, s. XVI fins a la Renaixença del segle XIX.

2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana.

• La castellanització de l’aristocràcia catalana.
• La desconfiança envers la pròpia llengua per part dels escriptors catalans.
• L’acceleració de la fragmentació dialectal, afavorida per la manca d’elements cohesionadors i de models literaris vàlids.
• La persecució política de la llengua arran dels decrets de Nova Planta.

3. Sobre el s.XVI:
3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.

Es dóna la didàctica. Que és el gènere literari que exposa coneixements, veritats científiques o doctrines amb la finalitat d’ensenyar-les o simplement explicitar-les.
La poesia culta vas ser la més conreada durant el Renaixement. Amb Pere Serafí i Joan Timoneda com a màxims representants. La temàtica d’aquest gènere literari es centrava en el fet amorós, que inclou la idealització de la dona i una sensació de insatisfacció amorosa en el poeta a la mateixa vegada que el purifica; la natura com a marc mític i simbòlic que serveix de rerefons dels poemes; i els mites clàssics grecollatins. Va haver-hi una introducció del decasíl•lab sense cesura i del sonet. També alguns poetes aprofitaren les formes de la literatura popular per elaborar les seves composicions, que el tema en el que es centraven aquests poemes era l’amor, tractat sobre la lírica popular.

4. Sobre el s. XVII:
4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta.

La poesia barroca. Que té una actitud de desengany i frustració, producte d’una època de profunda crisi social.
La temàtica d’aquesta poesia era el pas del temps i de la mort, la dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica, la caricatura tragicoburlesca de l’existència i el pessimisme polític.
Els recursos literaris que utilitzava eren l’artificiositat (recarregament lèxic i sintàctic, obscuritat dels conceptes expressats), el contrast entre els conceptes vida/mort, bellesa/lletjor... , la deformació de la realitat, l’abundor de cultismes i castellanismes per influència del Barroc castellà i l’ús de figures retòriques ( antítesis, hipèrboles, paradoxes, metàfores, hipèrbatons, al•lusions mitològiques, etc...).

5. Sobre el s. XVIII:
5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il•lustració
5.2. Defineix el gènere de l’assaig
5.3. Defineix el gènere del dietari

La poesia popular. Poesia que contrastava amb la profunda crisi que patia la literatura culta.
L il•lustració és el moviment cultural i filosòfic que es va desenvolupar durant el segle XVIII.
L’assaig és una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals, hi ha voluntat de creació literària.
El dietari és el llibre en què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables.

6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

Els temes de la poesia popular eren l’amor (amors tràgics, festeig...), les feines al camp i de la casa, temes infantils (jocs i passatemps), a la religió (vides de sants...) i històrics (personatges famosos...).
Els recursos que utilitzava aquesta poesia eren: versos curts i rima assonant, lèxic i sintaxi força senzills, abundor d’arcaismes i dialectalismes, molt lligada a la música i al cant i la transmissió era oral.
Hi havia quatre gèneres: els goigs, que eren cançons religioses impreses en un full solt que lloen la Mare de Déu o els sants; les nadales, que eren composicions poètiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs; les corrandes, que eren cançons curtes de temàtica molt diversa; i les cançons de bandolers i lladres de camí ral, que eren cançons que parlaven del bandolerisme sorgit a la Catalunya rural.

Realitzat per tots.

tòpics

2009-11-24T10:35:00.001-08:00

4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste, personificació
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLING

4.CARPE DIEM
“Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,”

5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida? Interrogaciò retórica
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi? Interrogaciò retórica
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

5.CONTEMPUS MUNDI
“Què tants esforços per tan curta vida?”

6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors Enumeració per asíndeton
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI
6.LOCUS AMOENUS
“Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants”
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu, epítet
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE
7.BEATUS ILLE

ISABEL GARCIA

tirant lo blanc

2009-11-24T10:26:00.000-08:00

Per què penseu que Tirant i Carmesina no han consumat l'amor en una ocasió tan bona?
Perquè ella, Carmesina no volia fer l'amor en aquell moment i Tirat tampoc la va forçar. Ell la va tenir més en cnsideració que no diafebus amb la seva amant.
Com interpreteu la reacció de la Viuda Reposada? Aquest personatge ens permet parlar d'una cosa fonamental: l'edat dels protagonistes. Pel que sabem, Tirant ha de tenir uns 26 o 27 anys. En un dels capítols que heu llegit aquí (el 229), se'ns informa que Carmesina té 14 anys i mig. Com que Tirant en porta 4 i mig a Constantinoble, podem deduir que el dia que Tirant se'n va enamorar, Carmesina devia tenir uns 9 anyets... I la Viuda Reposada va ser la dida de Carmesina. Quants anys li feu?
li posaria uns 15 anys més, ja que en aquella época es tenien els fills molt joves, ja que l'esperança de vida també s'escurçava.
Torneu un moment a la pàgina principal d'aquest bloc i repasseu els tres tipus d'amor de què parla Estefania. En quin considereu que s'ha d'incloure el de Tirant i Carmesina: en el virtuós, el profitós o el viciós? Per què? Si us falten arguments, podeu veure quina concepció de l'amor té Carmesina i considerar l'aventura de Tirant i Maragdina, al nord d'Àfrica.
l'amor entre ells dos es virtuós, ja que amb una mirada su diuen tot.
ISABEL GARCIA

TIRANT

2009-11-24T10:07:00.000-08:00

Carmesina: al primer paràgraf s'explica com se n'enamora Tirant. Segur que ho podeu relacionar amb una de les característiques de l'amor que heu vist a la pàgina anterior. Quina característica física de Carmesina atrau més a Tirant? Si cliqueu aquí podreu entendre més bé per què.
La característica que més l'atrau a Tirant en general és el físic, però més nellà d'això l'atrauen els pits de Carmesina,qu segons es diu a l'obra són molt grans.

La bella Agnès: quines són les virtuts que posseeix? Heu de llegir el primer paràgraf. Al segon hi trobareu una expressió que ho resumeix tot, quina?
Agnès era la més guapa de tot el regne i a sobre tenia un bon llinatge, això la feia una dona interessante per a molts homes. L'expressió és a tota ultrança.

ISABEL GARCIA

biografia de guillem

2009-11-23T11:36:00.000-08:00

Llegenda de Guillem de Cabestany

Guillem de Cabestany va ser un cavaller de la comarca del Rosselló. A la seva comarca hi vivia una dama, na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló. Guillem de Cabestany estimava la dama per amor, el qual era correspost, i sobre ella feia totes les cançons. Això, li ho van dir a Ramon de Castell Rosselló. El noble va verificar la història i va decidir matar a Guillem de Cabestany, li va fer treure el cor del cos i tallar-li el cap. Va fer rostir el cor i li va donar com a menjar a la seva esposa. Un cop va haver acabat el noble li va preguntar a la seva estimada: “Sabeu què és això que heu menjat?” I ella li va respondre: “No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa.” Ell li va dir que era el cor de seu amant, i per verificar la història va fer portar el cap davant de la dama. Quan la dona va veure i va sentir-ho, va perdre el coneixement i, quan va tornar en si, li va dir al seu espòs: “Senyor, m’heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d’altra.” Quan Ramon va sentir això, va córrer amb la seva espasa i li va voler donar al cap però, la dama, va córrer cap el balcó i es va tirar i, així, va morir. Per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dama havien mort traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem de menjar per a la dama. La tristor dels habitants de les comarques va arribar al rei d’Aragó, senyor de Ramon de Castell Rosselló i de Guillem de Cabestany. Aquest va prendre totes les possessions del noble i el va tancar a la presó. Va fer construir un monument davant l’església de Perpinyà en honor al trobador i a la dama. En Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.
Biografia Guillem de Cabestany

No s’han pogut recollir gaires dades d’en Guillem de Cabestany, ja que, quasi no s’han trobat escrits en els que es parles de la seva vida.
Se sap que a l’any 1162, una tal Guillelmus de Cabestan va signar un tractat de pau entre Guillem VII de Montpellar i el senyor Pinham. Tot i que cinquanta anys més tard un Guillén de Cabestany va participar a la batalla de Navàs de Tolosa. Aquestes dues informacions no quadres, cosa que porta a pensar que alguna de les dues no es certa o que no es refereixin a la mateixa persona, sinó que parlin de familiars diferents.

ISABEL GARCIA

Anàlisi de textos: tòpics i figures retòriques

2009-11-18T23:34:00.000-08:00

1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; Hipèrbaton
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

TEGO CALDERÓN, El gran teatro del mundo
1.CARPE DIEM
“Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos”
FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.”

2.
(…) coged de vuestra alegre primavera Metèfora
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII
2.CARPE DIEM
“coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto”3.
¿Qué descansada vida Interrogació retòrica
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido Hipèrbaton

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada
3.FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido”

4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste, personificació
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLING

4.CARPE DIEM
“Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,”

5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida? Interrogaciò retórica
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi? Interrogaciò retórica
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

5.CONTEMPUS MUNDI
“Què tants esforços per tan curta vida?”

6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors Enumeració per asíndeton
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI
6.LOCUS AMOENUS
“Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants”
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu, epítet
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE
7.BEATUS ILLE
“I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,”

8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna; metàfora
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia

8.SIC TRANSIT GLORIA MUNDI
“Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment”

9.
Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera? Interrogació retòrica
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

RUBIÓ I ORS
9.UBI SUNT
“On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va. Paral•lelisme
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?
10.FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol? “

11.
Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella! anàfora
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics

11.DESCRIPTIO PUELLAE
Que n'ets, de bella, estimada meva,
Els teus ulls són coloms
La teva cabellera és com un ramat de cabres
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
dues meitats de magrana són les teves galtes
4 El teu coll és com la torre de David,

12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar. antítesi
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.

Josep Carner
12.FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“Ara és el temps que sou encara bella.”

2009-11-11T23:18:00.000-08:00

Tirant lo Blanc

Aspectes relacionats amb l'amor

Les donzelles:
· La Bella Ignés: una donzella molt agraciada, de gran vàlua tant en llinatge com en bellesa.
· Carmesina: a Tirant lo que més li va impactar de Carmesina van ser els seus pits.

L'amor que apareix a la novel·la de Tirant és un amor virtuós, és a dir, un amor el qual el caballer fa tot el possible, batalles, danses... per poder aconseguir-la.

Carmesina i Tirant

L'enamorament que apareix entre Carmesina i Tirant és un amor de lluny. Això vol dir que Carmesina i Tirant es van enamora sense haver-se vist mai, només per les excel·lències que n'havien sentit dir l'un de l'altre.
Tota història d'amor comença amb una declaració. En aquest cas, Carmesina, al aseventar-se de la partida de Tirant, manà comunicar-li que es reunís desprès del dinar amb ella. La bella donzella intenta treure-li a Tirant amb paraules ben nobles el mal d'amor que sent el caballer a dintre, l'amor que sent per ella. Finalment Tirant li confesa que ama, sense especificar la persona amada, sinò dient-li que aquesta persona estava dintre duna cambra i se la trobaría res més entrar. Carmesina entrà a la cambra i es topà amb un mirall, en el qual hi apareixia el seu reflexe.
Desprès d'aquesta declaració d'amor, una nit Tirant i Diafebus decideixen passar la nit amb les seves estimades.

Realitzat per Diana Núñez i Lidia Mora.

Esquema català

2009-10-06T10:42:00.000-07:00

Realitzat per Diana Núñez.