DECADENCIA APARTAT B

1.

RENAIXEMENT



El rapto de europa, Tiziano.















David, Miguel Angel.









Palacio Medicio Riccardi, Michelozzo.









BARROC



Cena de emaús, Caravaggio.













Santa Cecilia, Stefano Maderno.








catedral de la Asunción.






NEOCLASSICISME




La fuente, Ingress.



















Solá, Antonio.



















Catedral de Pamplona.











2.
COMPARA SON AMOR A UNA GRAN TEMPESTAT

Obert ja lo vaixell, sens arbre, antena,
lo mar ensuperbit i tempestuós,
lo vent irat i lo cel prodigiós,
la nit gelada i de tenebres plena;

gran plor, confusió, angústia i pena
combaten al pilot trist, dolorós,
que, vent-se en mortal punt, i perillós,
al dia invoca i a sa claror serena.

Muntanyes van creixent de ona en ona,
midint dels núvols negres la distància,
tant que lo mar, cansat, jaure pendria:

Sols en tan gran rigor contenta i bona
la mar se llança, fiada en ta inconstància,
per ser qual ona, en tot, la vida mia.

Aquest sonet ens parla sobre la dificultat d'arribar a ser alló que volem ser amb el exemple del pilot i les sensacions que li recorren el cos veient que n pot fer el que vol.

V.9 "Muntanyes van creixent de ona en ona" Metàfora.

El autor utilitza la característica barroca d'exaltar els sentiments del "protagonista".


3.
GOIG A LA LLOR DE SANT ROC
Jordi Bilbeny

Peregrí de passa lliure,
que et renoves caminant;
per la vida que hem de viure,
Roc, ajuda'ns, tu que ets sant!
Obre'ns el cor a la terra
i a l'aigua pura del cel,
perquè salvem la Riera
i, amb ella, la nostra arrel!

Cavaller sense més arma
que la saviesa que dus;
tu que et despulles i guanyes
en la nuesa un món just,
deslliura'ns de tota pesta
i de tot inútil vel,
perquè salvem la Riera
i, amb ella, la nostra arrel!

Senyor que estimes el poble
perquè el teu poble t'ès llar;
tu que vius per a cada ome
i en cada ome ets venerat,
il·lumina'ns la consciència
d'un viure en més ample anel,
perquè salvem la Riera
i, amb ella, la nostra arrel!

Fa un elogi a aquest cavaller parlant de les seves proeses i la seva valentia. Realça la idea de que no fa servir cap arma per defendre al seu poble i per això se'l tracta com un home benerat.

Realitzat per MERCÈ JODAR.

La Decadència, apartat B.

Quadre del Renaixement

El naixement de Venus

De: Sandro Botticelli





Quadre del Barroc

Sopar a Emmaus

De: Michelangelo Merisi da Caravaggio





Quadre del neoclasicisme

El jurament dels Horacis

De: Jacques-Louis David




ELOGIA UN GALANT
LA HERMOSURA DE UNA DAMA

Sou, oh Nise, la suma de bellesa
on, totes juntes, contemplar-se poden
les mostres del vestit que a Flora broden
seda i agulla de Naturalesa:

Clavell la boca, olor de camuesa;
als ulls, dos ulls de lliris se acomoden;
tot lo demés, ab dolces bandes, roden
les roses i jasmins, ab sa puresa.

Puix, ¿qué diré de la bellesa rara
del jardí de aqueix pit, que sempre hi neva
i sempre está cubert de maravelles?

No com les altres, que la sort avara
dintre de un dia la bellesa els lleva:
que divines i eternes són aquelles.


Contingut: Un galant elogia amb aquest sonet totes les belleses que poseeix una jove i bella dama. A la primera estrofa esmena que la seva bellesa engloba totes les belleses del món. Al segon parla d'algunes parts del seu cos, de manera que els defineix amb adjectius meravellosos. I al tercer i al quart la posa com a dama única i diferent a totes.

"la suma de bellesa
on,..." : Encabalgament.
"Clavell la boca,..." : Metàfora.
"¿qué diré de la bellesa rara
del jardí de aqueix pit, que sempre hi neva
i sempre está cubert de maravelles?" : Interrogació Retórica.


Característiques barroques: camins de insólita bellesa, utilització de metáfores, formes verbals retorçades i difícils...


Realitzat per Diana Núñez.

La Decadència

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?

Època de crisi en l’àmbit polític i econòmic que va repercutir en la literatura catalana. Comença a l’edat moderna, s. XVI fins a la Renaixença del segle XIX.

2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana.

• La castellanització de l’aristocràcia catalana.
• La desconfiança envers la pròpia llengua per part dels escriptors catalans.
• L’acceleració de la fragmentació dialectal, afavorida per la manca d’elements cohesionadors i de models literaris vàlids.
• La persecució política de la llengua arran dels decrets de Nova Planta.

3. Sobre el s.XVI:
3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.

Es dóna la didàctica. Que és el gènere literari que exposa coneixements, veritats científiques o doctrines amb la finalitat d’ensenyar-les o simplement explicitar-les.
La poesia culta vas ser la més conreada durant el Renaixement. Amb Pere Serafí i Joan Timoneda com a màxims representants. La temàtica d’aquest gènere literari es centrava en el fet amorós, que inclou la idealització de la dona i una sensació de insatisfacció amorosa en el poeta a la mateixa vegada que el purifica; la natura com a marc mític i simbòlic que serveix de rerefons dels poemes; i els mites clàssics grecollatins. Va haver-hi una introducció del decasíl•lab sense cesura i del sonet. També alguns poetes aprofitaren les formes de la literatura popular per elaborar les seves composicions, que el tema en el que es centraven aquests poemes era l’amor, tractat sobre la lírica popular.

4. Sobre el s. XVII:
4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta.

La poesia barroca. Que té una actitud de desengany i frustració, producte d’una època de profunda crisi social.
La temàtica d’aquesta poesia era el pas del temps i de la mort, la dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica, la caricatura tragicoburlesca de l’existència i el pessimisme polític.
Els recursos literaris que utilitzava eren l’artificiositat (recarregament lèxic i sintàctic, obscuritat dels conceptes expressats), el contrast entre els conceptes vida/mort, bellesa/lletjor... , la deformació de la realitat, l’abundor de cultismes i castellanismes per influència del Barroc castellà i l’ús de figures retòriques ( antítesis, hipèrboles, paradoxes, metàfores, hipèrbatons, al•lusions mitològiques, etc...).

5. Sobre el s. XVIII:
5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il•lustració
5.2. Defineix el gènere de l’assaig
5.3. Defineix el gènere del dietari

La poesia popular. Poesia que contrastava amb la profunda crisi que patia la literatura culta.
L il•lustració és el moviment cultural i filosòfic que es va desenvolupar durant el segle XVIII.
L’assaig és una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals, hi ha voluntat de creació literària.
El dietari és el llibre en què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables.

6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

Els temes de la poesia popular eren l’amor (amors tràgics, festeig...), les feines al camp i de la casa, temes infantils (jocs i passatemps), a la religió (vides de sants...) i històrics (personatges famosos...).
Els recursos que utilitzava aquesta poesia eren: versos curts i rima assonant, lèxic i sintaxi força senzills, abundor d’arcaismes i dialectalismes, molt lligada a la música i al cant i la transmissió era oral.
Hi havia quatre gèneres: els goigs, que eren cançons religioses impreses en un full solt que lloen la Mare de Déu o els sants; les nadales, que eren composicions poètiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs; les corrandes, que eren cançons curtes de temàtica molt diversa; i les cançons de bandolers i lladres de camí ral, que eren cançons que parlaven del bandolerisme sorgit a la Catalunya rural.

Realitzat per tots.