Surrealisme, Diana Núñez.

El surrealisme és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i el més influent de tots ells. Va ser creat el 1924 a partir del manifest surrealista d'André Breton, el seu guia espiritual.

És un moviment artístic, intel·lectual i cultural que s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de trascendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. Diversos surrealistes han militat en el comunisme i en l'anarquisme per avançar un canvi polític social. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment feminista i en activitats radicals de protecció del medi ambient per raons similars.



Surrealisme en el camp de l'art


André Breton, " THE TRIUMPH OF ANDRE BRETON and SURREALISM "




Salvador Dalí, " Leda Atómica "










Surrealisme en el camp de la literatura.

ÉREM TRES, ÉREM DOS, ERA JO SOL, ÉREM NINGÚ.

Érem tres, jups, al foc de les veremes,
amb mar als ulls i vinassa a les mans,
quan fuma el rec a la sal de les selves
i un plor d'infant espurneja al serrat.

Érem dos, drets, al rec de les estrelles,
el cor sagnós, sense fona ni dards,
quan crema l'erm i sangloten les brees
als clots latents a les feixes dels fars.

Era jo sol, ombrós entre ombres velles
figuratiu d'una altra ombra a l'escar
on amarina, entre xarxes esteses,
el son de tots en febrejants foscants.

Érem ningú, fullats per les tenbres
quan plou la por en els pètals dels aigualls
i l'altre, el pur, llibert d'arjau i veles
salpa, vident, cap al clarós Instant.

Josep Vicenç Foix

Comentari: Els poemes surrealistes tenen una gran complexitat a l'hora d'interpretar-los, ja que es basen en l'exploració dels somnis del subconscient de l'autor. Aquest poema, a l'inici de cada estrofa, es refereix a tres poetes, desprès a dos, a ell mateix i finalment cap. Donant a entendre l'estat dels poetes en aquella època.


Poema avantguardista ()

Angel Caido Luz que
alombra mi camino.


Exercicis pàg. 218

1. Llegeix aquest poema de Joan Salvat-Papasseit publicat en el llibre Poemes en ondes heritzianes.





2. Després de llegir el poema, consulta en el diccionari el significat dels mots:

· Redós: A redossa, a recer, a l'abric
· Bec: Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama emprada per a il·luminar o per a escalfar.
· Escata: petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats. S'anomenen també escates a les ales de les papallones o les clapes de pell morta que es desprenen senceres.
· Trams: abreviatura del mot tramvia.
· M'apar (verb aparer): aparentar, semblar.
· Espectre: Imatge d'un mort que s'apareix als ulls d'algú.
· Suara: Ara fa poc.
· Superstició: Conjunt de creences no fonamentades i irracionals que poden estar basades en la fe, o relacionades amb el pensament màgic.


3. Busca un sinònim de:

· M'apar: semblar.
· Espectre: esperit.
· Suara: ara mateix.


4. Cerca la biografia i l'obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els tres del llibre Poemes en ondes heritzades (1919). Relaciona-ho amb el contexte social de l'autor.

Escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Va tenir una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut.

Als anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. És considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis és de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.



Conjunts de poemes en forma de cal·ligrama(amb formes diverses, dibuixos...) amb una gran quantitat d'espais en blanc, pocs signes de puntuació. Es veu reflectit molt clarament la influència avantguarda del poeta.


5. Resumeix el poema tenint en compte aquestes preguntes:

- Quins són els protagonistes del poema i la seva ubicació dins la casa?
Es tracta d'una parella, home i dona, situats al saló de la seva casa.

- Què observa el poeta?
Té bastant en compte les flors, la brillantor dels ulls de la seva estimada, els vidres i el maniquí de fusta.

- Què fa i què provoca?
El poeta tomba un tinter de tinta negra, que els fa cambiar l'estat dànim i l'aparença dels seus rostre pensant que es una superstició de mala sort.