Surrealisme, Diana Núñez.

El surrealisme és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i el més influent de tots ells. Va ser creat el 1924 a partir del manifest surrealista d'André Breton, el seu guia espiritual.

És un moviment artístic, intel·lectual i cultural que s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de trascendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. Diversos surrealistes han militat en el comunisme i en l'anarquisme per avançar un canvi polític social. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment feminista i en activitats radicals de protecció del medi ambient per raons similars.



Surrealisme en el camp de l'art


André Breton, " THE TRIUMPH OF ANDRE BRETON and SURREALISM "




Salvador Dalí, " Leda Atómica "










Surrealisme en el camp de la literatura.

ÉREM TRES, ÉREM DOS, ERA JO SOL, ÉREM NINGÚ.

Érem tres, jups, al foc de les veremes,
amb mar als ulls i vinassa a les mans,
quan fuma el rec a la sal de les selves
i un plor d'infant espurneja al serrat.

Érem dos, drets, al rec de les estrelles,
el cor sagnós, sense fona ni dards,
quan crema l'erm i sangloten les brees
als clots latents a les feixes dels fars.

Era jo sol, ombrós entre ombres velles
figuratiu d'una altra ombra a l'escar
on amarina, entre xarxes esteses,
el son de tots en febrejants foscants.

Érem ningú, fullats per les tenbres
quan plou la por en els pètals dels aigualls
i l'altre, el pur, llibert d'arjau i veles
salpa, vident, cap al clarós Instant.

Josep Vicenç Foix

Comentari: Els poemes surrealistes tenen una gran complexitat a l'hora d'interpretar-los, ja que es basen en l'exploració dels somnis del subconscient de l'autor. Aquest poema, a l'inici de cada estrofa, es refereix a tres poetes, desprès a dos, a ell mateix i finalment cap. Donant a entendre l'estat dels poetes en aquella època.


Poema avantguardista ()

Angel Caido Luz que
alombra mi camino.


Exercicis pàg. 218

1. Llegeix aquest poema de Joan Salvat-Papasseit publicat en el llibre Poemes en ondes heritzianes.





2. Després de llegir el poema, consulta en el diccionari el significat dels mots:

· Redós: A redossa, a recer, a l'abric
· Bec: Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama emprada per a il·luminar o per a escalfar.
· Escata: petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats. S'anomenen també escates a les ales de les papallones o les clapes de pell morta que es desprenen senceres.
· Trams: abreviatura del mot tramvia.
· M'apar (verb aparer): aparentar, semblar.
· Espectre: Imatge d'un mort que s'apareix als ulls d'algú.
· Suara: Ara fa poc.
· Superstició: Conjunt de creences no fonamentades i irracionals que poden estar basades en la fe, o relacionades amb el pensament màgic.


3. Busca un sinònim de:

· M'apar: semblar.
· Espectre: esperit.
· Suara: ara mateix.


4. Cerca la biografia i l'obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els tres del llibre Poemes en ondes heritzades (1919). Relaciona-ho amb el contexte social de l'autor.

Escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Va tenir una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut.

Als anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. És considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis és de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.



Conjunts de poemes en forma de cal·ligrama(amb formes diverses, dibuixos...) amb una gran quantitat d'espais en blanc, pocs signes de puntuació. Es veu reflectit molt clarament la influència avantguarda del poeta.


5. Resumeix el poema tenint en compte aquestes preguntes:

- Quins són els protagonistes del poema i la seva ubicació dins la casa?
Es tracta d'una parella, home i dona, situats al saló de la seva casa.

- Què observa el poeta?
Té bastant en compte les flors, la brillantor dels ulls de la seva estimada, els vidres i el maniquí de fusta.

- Què fa i què provoca?
El poeta tomba un tinter de tinta negra, que els fa cambiar l'estat dànim i l'aparença dels seus rostre pensant que es una superstició de mala sort.

FUTURISME

Moviment artístic, literari i musical d'avantguarda. Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme, publicat a "Le Figaro" i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti. Els postulats d'aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions presents i futures. Propugnava la guerra, la velocitat i la violència. El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d'actuació, es va degradar progressivament i, a Itàlia, arriba fins i tot, a la col·laboració amb el feixisme. La cronologia i la vigència del futurisme han estat molt discutides. El 1920, que es clou el període de lluita i la publicació de les revistes portaveus d'aquest moviment. El punt més positiu del futurisme fou segurament l'obertura a un seguit d'experiències en el camp de l'avantguarda, que foren ben aprofitades posteriorment pel dadaisme i pel surrealisme.


El futurisme a la literatura
En el camp literari, Marinetti proclamà "el Manifesto tecnico della letteratura italianaon" es basa en un mitjà d'expressió nou: "les paraules en llibertat"; propugnava la destrucció total de la sintaxi, acceptava com a única forma verbal l'infinitiu i introduïa una tipografia nova.A més de la seva aportació, cal destacar L'immaginazione senza fili e le parole in libertà (1913) i Onomatopee astratte e sensibilità numerica (1914). També són remarcables Aldo Palazzeschi (Il contradolore), Corrado Govoni (Rarefazione e parole in libertà) i Ardengo Soffici (Cubismo e futurismo).Als Països Catalans el divertissement futurista tingué uns quants adeptes, com Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i, sobretot, Joan Salvat-Papasseit, que en una part de llur obra acusaren influències futuristes.


El futurisme en la música
El futurisme musical aparegué el 1910. Incorporà el soroll al llenguatge sonor i difongué la convicció que la màquina havia de dominar la creació musical. Francesco Balilla Pratella autor del "Manifesto dei musici futuristi" i de "Música futurista".La producció dels sorolls fou facilitada pels instruments "intonarumori" i "rumorarmonio", inventats per Luigi Russolo, autor del "Manifesto dell'arte dei rumori" , on propugna una música semblant a la poesia de Marinetti. El futurisme fou més ric en la teoria que no pas en la creació d'obres artístiques.

El futurisme en les arts plàstiques
En art, el futurisme significà una reacció contra el simbolisme i contra l'Art Nouveau i una voluntat de violència, que foren ben acollides per Umberto Boccioni, Gino Severini, Giacomo Balla, Carlo Carrà i Luigi Russolo, que signaren el "Manifesto della pittura futurista "i, dos mesos més tard, el "Manifesto tecnico della pittura futurista". Les directrius bàsiques foren, entre altres, la negació de l'academicisme, una oposició als crítics d'art i, per damunt de tot, una exaltació de les manifestacions d'originalitat i afirmació del dinamisme universal, el qual cal plasmar en la pintura com a sensació dinàmica partint del principi que el moviment i la llum destrueixen la materialitat dels cossos. Els futuristes foren els primers artistes de la civilització tecnològica, de la qual extragueren llurs principis: energia, moviment, ritmes mecànics i materials manufacturats.
Després de la Primera Guerra Mundial, el futurisme continuà essent conreat a Itàlia per G. Balla i alguns deixebles seus, que constituïren l'anomenat segon futurisme. Són obres característiques del futurisme "Formes úniques de continuïtat en l'espai "

GIACOMO BALLA

UMBERTO BOCCIONI
















http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/papasseit/rosa.html

PERQUÈ HAS VINGUT
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

En aquest poema el poeta ens explica la bellesa d'una jove, que gràcies a la seva presència les flors floreixen però tenen enveja de la seva bellesa i també ens explica que gràcies a aquesta noia ell a pogut tornar a estimar.

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca

l'ombra corba
incitant
de l'esguard:

encara un altre bes
un altre
un altre

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

Aquest poema està dins del seu recopulatori més eròtic, també parla sobre una jove bella i el que l'incita el seu aroma i la forma del seu cos.

EXERCICIS PAG.218

1.
Som asseguts
al redós de la taula
i prop del bec del gas que xiula
Unes flors artificials
que em fan angoixa
perquè no tenen hivern
Els ulls de ma estimada
brillen com els d'un gat
I com l'escata
Els vidres de la sala tremolen
rondinen sobre els sotracs dels trams
El maniquí de fusta
m'apar un espectre
Suara amb el braç he tombat el tinter
S'ha estès la taca negra
i en fer entrada la superstició

HEM ESDEVINGUT PÀL·LIDS

2.
REDÓS- recer: lloc on una persona és a cobert del vent, de la pluja o d'altres fenòmens atmosfèrics.
BEC- El bec dels ocells és la part exterior de la boca que és dura i serveix per a picar i per a agafar els aliments. Sovint el bec és punxegut.
ESCATA-Una escata és una escama de peix.
TRAMS-Tros d'una escala entre dos replans.
M'APAR(APARER)- semblo.
ESPECTRE-Un espectre és un fantasma, una persona morta que algú creu que se li apareix.
SUARA-Ara mateix, ara fa poc.
SUPERSTICIÓ-La superstició és el fet de creure que algunes coses porten bona o mala sort.

3.
M'APARAR- semblo.
ESPECTRE-fantasma.
SUARA- ara mateix.

7.
Jo crec que el tema del poema es que "La superstició apareix enmig d'un món artificial en què l'home se sent desvalgut", l'autor ho demostra describint les flors i la seva estimada que sembla un maniquí on l'home no pot donar la seva opinió.

9.
S'ha utilitzat els versos en salt de falla i l'absència de signes de puntuació.

Realitzat per MERCÈ JODAR