dijous, 28 de gener del 2010

TRABAJO RIMAS Y LEYENDAS DE BÉCQUER Mercè Jodar

RIMAS

RIMA XI
—Yo soy ardiente, yo soy morena,
yo soy el símbolo de la pasión,
de ansia de goces mi alma está llena. [*]
¿A mí me buscas?

5


—No es a ti: no. [*]


—Mi frente es pálida, mis trenzas de oro:
puedo brindarte dichas sin fin. [*]
Yo de ternura guardo un tesoro. [*]
¿A mí me llamas?

10


—No: no es a ti.


—Yo soy un sueño, un imposible, [*]
vano fantasma de niebla y luz.
Soy incorpórea, soy intangible:
no puedo amarte.

15


—¡Oh ven; ven tú!


1.
El poeta anhela a una mujer irreal, tan perfecta que no existe, una mujer que no le haga sufrir.
Se relaciona con el romanticismo porque en esta época predomina lo irreal y lo fantástico y es lo que refleja el autor en esta rima con la búsqueda de la mujer que el añora.

2.
Los rasgos que aparecen en esta rima son, la intensidad de la expresión, la emotividad y la sencillez, ya que él no usa muchas figuras retóricas al hacer las rimas.

RIMA LII
Olas gigantes que os rompéis bramando
en las playas desiertas y remotas,
envuelto entre la sábana de espumas,
¡llevadme con vosotras!


5

Ráfagas de huracán que arrebatáis
del alto bosque las marchitas hojas,
arrastrado en el ciego torbellino,
¡llevadme con vosotras!


10
Nubes de tempestad que rompe el rayo
y en fuego ornáis las desprendidas orlas, [*] arrebatado entre la niebla oscura,
¡llevadme con vosotras!



15
Llevadme por piedad a donde el vértigo
con la razón me arranque la memoria.
¡Por piedad! ¡Tengo miedo de quedarme [*] con mi dolor a solas!

1.
Esta rima está compuesta por versos endecasílabos arte mayor y las estrofas son
cuartetos. La mayoría de los versos no tienen rima, excepto los acabados es -AS el esquema es ABBB CBDB DBEB DFGB rima consonante.

2.
La naturaleza la cual hace referencia el autor es un paisaje relacionado con el mar que está revuelto, en un día de temporal.
Esta naturaleza se relaciona con la de la época porque se usaban los paisajes desolados, con tormentas, de noche... Y se relaciona con el autor porque a partir de la explicación del paisaje nos transmite su estado de ánimo.

3.
El poeta nos transmite un sentimiento de tristeza, desconsuelo y cansancio de vivir. Se observa en todas las estrofas ya que en todas ellas el autor explica el daño que hace la naturaleza en los paisajes. Por ejemplo:
Olas gigantes que os rompéis bramando
en las playas desiertas y remotas,
envuelto entre la sábana de espumas,
¡llevadme con vosotras!

RIMA LIII

Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.

5
Pero aquéllas que el [*] vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar, [*]
aquéllas que aprendieron nuestros nombres...
ésas... ¡no volverán!


10
Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar
y otra vez a la tarde aun más hermosas
sus flores se abrirán.



15

Pero aquellas cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
ésas... ¡no volverán!




20
Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar,
tu corazón de su profundo sueño
tal vez despertará.

Pero mudo y absorto y de rodillas, [*]
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido... desengáñate,
nadie así te amará. [*]

1.
El poeta habla sobre el amor que se ha ido i los recuerdos que este le trae.
Se diferencia el amor de la naturaleza al decir que en este caso las golondrinas siempre vuelven pero que el amor si tu mismo no te quieres nadie te querrá.

2.
No, ya que Bécquer hacía versos asonantes y estrofas variadas y esta rima es de rima consonate y las estrofas son iguales, de 4 versos.


LEYENDAS


OJOS VERDES

1. Resumen de 10 lineas

Esta leyenda trata sobre dos hombre que salen un día de caza, cuando estos hieren a una presa se disponen a capturarla, pero cuando van a cogerla esta sale corriendo y se dirige a una zona que está prohibida para los hombres y deciden dejarla escapar, pero Fernando al no quedarse contento por no habela capturado se direge hacia allí aun que Iñigo le advierte del peligro. Al adentrarse en esa parte del bosque Fernando asegura haber visto unos ojos verdes que relaciona con una mujer, esos ojos lo volvieron locos y sólo piensa en ellos. Fernando quiere volver al bosque en busca de esa mujer de los ojos verdes pero Iñigo extrañado por el interés de Fernando por volver le pregunta el porqué, Fernando le explica la visión que tuvo de una mujer pero Iñigo le explica que no vio a una mujer sino a un diablo y que sobre todo volviera allí. Fernando vuelve a adentrarse en el bosque sin hacer caso de las advertencias de su amigo, al llegar al bosque la encuentra en el lago y él le pide que lo ame pero ella se lo niega ya que es una mujer imposible para él. En ese momento ella le pide a Frnando que se adentre con ella en el lago y él accede.

2. Consulta un libro de mitología y compara la fábula de Diana y el cazador Acteón con esta leyenda. Elabora una visión personal que las relacione a ambas.

Esta leyenda se puede relacionar con la historia mitológica ya que los dos hombres se dedican a la caza y se enamoran de dos mujeres inalcanzables para ellos, salen en busca de ellas y las encuentran en un lago y finalmente los hombres acaban siendo castigados por haberse enamorado de las mujeres equivocadas.

3. Relaciona esta leyenda con la rima XVI
Tanto la leyenda como la rima hablan sobre unos ojos que se quedan clavados en la memoria y no dejan de pensar en ellos. Al final estos ojos hacen que tanto el yo-poético como el protagonista de la leyenda desaparezcan.

TEMA

El concepto de amor. Su evolución a través de las Rimas

Principalmente las rimas de Bécquer sufren una evolución en el tema del amor, empieza con ilusión y esperanza, pero amedida que van avanzando las rimas la ilusión y la esperanza va desapareciendo poco a poco hasta que llega un punto en que el amor desaparece y solamente se habla de la muerte.

Primero el amor se expone como algo que se ve claamente y que está permanentemente activo. Después aparece la idea de que solo nace de la mirada y de que este amor da una sensación de bienestar y de felicidad, a partir de aqui ya solo se ve la parte negativa del amor y los sentimientos malos que este proboca. El amor ya pasa a ser un sentimiento que ya no proboca felicidad, sino que te hace daño y a poco a poco va desapareciendo hasta que sólo se ve el tema de la muerte.
Estos sentimientos son probocados por el ideal de mujer perfecta que los autores de esa época, ya que los autos re la época anterior se conformaban con una mujer normal, pero éstos querían la mujer perfecta.

dimecres, 20 de gener del 2010

Àngel Guimerà i Narcís Oller, Diana Núñez.

1. Pàg. 164, núm. 10 i 11. Pàg 179, núm. 1,4,5,6,7,9


10.


· Hurí: és una de les joves perpètuament verges que esperen als creients en el Janah el dia del Yaum al-Qiyamah, en l'islam. Aquestes donzelles, que tenen el do de l'eterna joventut i estan dotades de tota sort d'encants, simbolitzen per a alguns musulmans l'eterna benaurança.

Si va haver-hi un element que va influir en l'aparició de personatges d'origen mestís en la seva obra, el seu pare era d'una altre raça.



11.


Perquè presenta una queixa contra problemes socials i ho expressa en un llenguatge bastant col·loquial.



1. Llegeix el text i consulta en el diccionari el significat d'aquestes paraules: brancal, saca, traginer, musc, enlluernar, cautelós.


· Brancal: - Cadascun dels costats d'un portal, especialment quan és de pedra. - Pedra col·locada a la part inferior de la porta.

· Saca: - Dret de tempteig o retracte. - Facultat concedida al consanguini, que li permet de recuperar la propietat venuda pels seus pares o avis a un estrany sense haver estat abans oferta al parent pel mateix preu que hom n'hagués pagat.

· Traginer: Persona que transporta mercaderies d'un lloc a l'altre.

· Musc: De color fosc, especialment morat.

· Enlluernar: - Al·lucinar amb coses aparents o falses.

· Cautelós: Que procedeix amb cautela.


4. Resumeix el text tenint en compte aquestes preguntes:

- Quan començava a treballar l'Oleguer i de quina manera?
Començava a treballar de bon matí amb molta puntualitat i exactitud, motivat i satisfet desde que comença fins que acaba la jordnada.

- Com reaccionava davant l'interès dels pagesos?
Atenia als clients en el moment en que ells mostraven interés, d'una manera molt precisa i sempre molt educat.


5. Formula les idees del text a partir de les respostes a les qüestions anteriors. Indica quines línies ocupa cada idea.

Ales tres primeres línies explica quan i de quina manera començava la jordnada del protagonista.

I desde la línia 11 fins al final explica com reaccionava davant l'interès que mostraven els clients.


6. Enuncia el tema d'aquest fragment de L'escanyapobres.

La motivació, l'interés, l'esforç per un treball ben realitzat.


7. Es tracta d'un text narratiu, perquè mitjançant un narrador ens són presentats uns fets i unes acciones que acanven en el temps.

- Diques qui tipus de narrador hi utilitza Narcís Oller i justifica la resposta:

Narrador omniscient. Perquè qui narra no participa en la historia, no fa cap paper.

- Tenint en compte la teva tria, digues quina persona fa servir aquest tipus de narrador.

Utilizta la tercera persona del singular.


9. Cao a la part final del text, el narrador empra dues comparaciones. Digues quines són i analitza-les amb l'ajut d'aquest quadre.

Terme real: una mostra de blat. Terme imaginari: com a rajolí d'or.
Terme real: l' Oleguer que era dreturer i cautelós. Terme imaginari: com l’aranya de l’albenc.



Realitzat per Diana Núñez.

dijous, 14 de gener del 2010

Segon apartat: Renaixença

TEXT 3

Vingué la festa dels Jocs Florals d'aquell any, el 1877, vaig fer-hi cap i (...) A la nit, empès pels companys del Cafè Espanyol, vaig assistir també al sopar;(...) arribà l'hora dels trinquis i... oh, vergonya meva!... d'un a un van aixecar-se tots els comensals, brindant, recitant o llegint, menys jo, "l'intrús", l'únic autor allí desconegut, amb tot i haver omplert tantes resmes de paper en aquella llengua, que havia estat per a mi l'única que podia donar als nous companys meus allí triomfants "la merescuda glòria a què "estúpidament" renunciava escrivint en català!"
L'últim baluard de la fortalesa que em tenia empresonat, anava doncs a caure. Jo no volia renunciar a assistir, en el successiu, a festes per a mi tan encisadores com aquelles; però tampoc volia passar-hi les hores d'encongiment i vergonya que en aquella vaig patir. No hi havia doncs més remei que guanyar-me el títol necessari.
(...)
Un cop a casa, remogut com hi arribava, aquella nit vaig somniar molt. Vaig veure finalment clar, que entre l'escriptor i la seva llengua nadiua hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible; que seria, per tant, inútil tot esforç que seguís fent per cisellar la frase castellana amb la sobrietat, força i soltesa que mostraven els meus compatriotes escrivint en català; que si el territori de la nostra llengua és bon tros més petit que el de la majoria dels altres idiomes, no per això em de renegar-la ni deixar de conrear-la amb aquell amor i aquell entusiasme de què ens han deixat gloriós exemple els nostres clàssics, ni creure, tampoc, que en els jardins petits no hi poden esclatar flors de tanta exquisitat, ufanor i durada com les que pugui donar el jardí més gran.
(...)
Mes si tota aquesta transformació de criteri em duia a detestar allò abans fet i a admirar més i més els fruits dels més inspirats novells companys meus, no per això sabia perdre la ridícula temença d'escriure en una llengua de gramàtica que jo no havia estudiat (com si per a ensenyar-me-la a parlar ho haguessin fet posant-me el llibret sota els ulls), ni desfer-me d'aquella pusil•lanimitat o basarda ingènita que sols els de casa em coneixien i que tant m'ha travat tota la vida en tots els meus camps d'acció social.
Per això, sens dubte, vaig passar-me encara ben prop d'un any sense ni assajar d'escriure una ratlla en català i ni sé quan m'hi hauria atrevit si no em dóna el rampell de fer una broma.
Narcís Oller: Ob. cit.
Aquests darrer text de les Memòries correspon a l'època en què Oller ja ha conegut a molt dels escriptors catalans més importants del moment i fins i tot ha participat en les seves tertúlies, però, com hem llegit, encara no havia escrit res en llengua catalana.
El Jocs Florals de 1877 van ser especialment importants ja que Verdaguer va guanyar el premi extraordinari que concedia la Diputació de Barcelona amb el poema L'Atlàntida que li valgué el reconeixement unànime com a gran poeta dintre i fora de Catalunya i Àngel Guimerà, que encara no era conegut com a dramaturg, fou proclamat Mestre en Gai Saber.
La broma a la qual es refereix al darrer paràgraf consistia en la presentació als Jocs Florals de 1878 d'una narració escrita per ell i per Yxart, en què de forma anònima volien fer una petita burla a un company que atorgava un premi a la millor novel•la de costums pagesos.

1. Quins són els plantejaments que empenyen Narcís Oller a escriure en llengua catalana? Et semblen convincents
?
Va començar a escriure en català perquè quan feien les reunion d’escriptors es sentia desplaçat.
No em semblen uns arguments combincents, ja que una persona escriu en una llengua perquè vol, no perquè se senti desplaçat.

2. Per quins motius triga tant a començar a escriure en llengua catalana?
Ja que encara que ell parlés el català mai l’havia estudiat i no savia escriu-re’l correctament.


Text 5
¿Quin profit ne traurem de parlar-li de manera que no ens entenga? ¿Què significarà per ell tot lo que no sàpiga que és? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula "filantropia" ¿per què no se li ha de dir "caritat"? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula"psicologia" ¿per què no se li ha de dir "estudi de l'ànima"
Frederic Soler. Cuentos de la vora del foch. 1867.

1. Penses que la situació general de la gent d'avui és comparable quant al desconeixement de lèxic culte o especialitzat a la que descriu Frederic Soler?
Si, ja que per exemple si una persona no està especialitzada en un tema no podrà llegir un text que estigui escrit amb un lexix culte de la matèria, encara que també s’ha de tindre en compte quí ho ha de llegir.

REALITZAT PER Mercè Jodar

dimecres, 13 de gener del 2010

Renaixença, Laura Gatell.

TEXT 3

1. Quins són els plantejaments que empenyen Narcís Oller a escriure en llengua catalana? Et semblen convincents?
Perquè tots els seus companys, escrivien en català, i ell se sentia desplaçat quan celebraven festes en relació al seu ofici, ja que, era l’únic que encara no escrivía les seves obres en català.

2. Per quins motius triga tant a començar a escriure en llengua catalana?
El català era la seva llengua nadiua, peró tot i així, no havía estudiat la seva gramática, i aixó feia que tingués recança en escriure en aquest idioma.


TEXT 5

1. Penses que la situació general de la gent d'avui és comparable quant al desconeixement de lèxic culte o especialitzat a la que descriu Frederic Soler?
Crec que cada text s’ha d’escriure en relació al públic que l’hagi de llegir, és a dir, que si es tracta d’un text sobre medicina destinat a que el llegeixin metges, doncs será adequat que estigui escrit en llenguatge especialitzat, i paraules que potser només entendran els especialistes en aquella matéria.
En canvi, si és un text de medicina, peró en aquest cas, destinat a un públic no especialitzat en aques tema, i que per tant no tindrá noció del significat de segons quines paraules especialitzades, hauría de ser un text escrit en un llenguatge més col•loquial.

Primer apartat: La Renaixença

Text 1

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.
Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Bonaventura Carles Aribau."La Pàtria". Publicat a:" El Vapor". 1833.

2.1. El poema es pot dividir en dues parts, una estrofa d'enllaç entre elles i una conclusió final. Especifica les estrofes que corresponen a cadascun d'aquests quatre apartats (fixa't en els quatre títols possibles que figuren a 2.2).

PRIMERA ESTROFA, primera part.

Comiat i enyorança de la pàtria.

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

SEGONA I TERCERA ESTROFA, enllaç.

Elogi de la llengua.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.
Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

QUARTA I CINQUESNA ESTROFA, segona part

La llengua símbol de la pàtria.

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

SISENA ESTROFA, desenllaç.

Homenatge al patró.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

3. Quins elements i temes propis del Romanticisme i de la Renaixença apareixen en el poema.
El tema que més es reflexa del romanticisme es la anyorança dels temps passats, l’exaltació del pasast històric.
El tema de la renaixença l’exaltació de la histtoria de Catalunya, la valoració de la llengua catalana.

4. Per què creus que "La pàtria" es considera símbol de l'inici de la Renaixença.
Perquè va ser la recuperació de la literatura després de estar tres segles sent escassa.

REALITZAT PER Mercè Jodar

La Renaixença: Oda “la Pàtria” i Verdaguer

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.


Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.

Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

2.1. El poema es pot dividir en dues parts, una estrofa d'enllaç entre elles i una conclusió final. Especifica les estrofes que corresponen a cadascun d'aquests quatre apartats (fixa't en els quatre títols possibles que figuren a 2.2).

La primera part que engloba les dues primeres estrofes( Comiat i enyorança de la pàtria), la estrofa d'enllaç és la tercera (La llengua símbol de la pàtria), després va seguida de dues estrofes més (Elogi de la llengua) i finalment l'estrofa final com a conclusió final (Homenatge al patró.).



2.2. Tria, d'entre els que trobaràs a continuació, el títol més adient per a cada apartat del poema:


a) La llengua símbol de la pàtria. ( tercera estrofa )
b) Elogi de la llengua. ( quarta i quinta estrofa )
c) Homenatge al patró. ( última estrofa )
d) Comiat i enyorança de la pàtria. ( les dues primeres estrofes )


3. Quins elements i temes propis del Romanticisme i de la Renaixença apareixen en el poema.

Expressa els seus sentiments per la pàtria i la llengua, característic de la literatura Romàntica. Presenta exaltació patriòtica i parla de temes històrics, característic de la Reinaxença


4. Per què creus que "La pàtria" es considera símbol de l'inici de la Renaixença.

Perquè just a l'inicia del segle XIX, inici de la Reinaxença, va haver-hi una série de conflictes, com el regnat d'Isabel II, les guerres carlines.


Realitzat per Diana Núñez.