dijous, 17 de desembre del 2009

DECADENCIA APARTAT B

1.

RENAIXEMENT



El rapto de europa, Tiziano.















David, Miguel Angel.









Palacio Medicio Riccardi, Michelozzo.









BARROC



Cena de emaús, Caravaggio.













Santa Cecilia, Stefano Maderno.








catedral de la Asunción.






NEOCLASSICISME




La fuente, Ingress.



















Solá, Antonio.



















Catedral de Pamplona.











2.
COMPARA SON AMOR A UNA GRAN TEMPESTAT

Obert ja lo vaixell, sens arbre, antena,
lo mar ensuperbit i tempestuós,
lo vent irat i lo cel prodigiós,
la nit gelada i de tenebres plena;

gran plor, confusió, angústia i pena
combaten al pilot trist, dolorós,
que, vent-se en mortal punt, i perillós,
al dia invoca i a sa claror serena.

Muntanyes van creixent de ona en ona,
midint dels núvols negres la distància,
tant que lo mar, cansat, jaure pendria:

Sols en tan gran rigor contenta i bona
la mar se llança, fiada en ta inconstància,
per ser qual ona, en tot, la vida mia.

Aquest sonet ens parla sobre la dificultat d'arribar a ser alló que volem ser amb el exemple del pilot i les sensacions que li recorren el cos veient que n pot fer el que vol.

V.9 "Muntanyes van creixent de ona en ona" Metàfora.

El autor utilitza la característica barroca d'exaltar els sentiments del "protagonista".


3.
GOIG A LA LLOR DE SANT ROC
Jordi Bilbeny

Peregrí de passa lliure,
que et renoves caminant;
per la vida que hem de viure,
Roc, ajuda'ns, tu que ets sant!
Obre'ns el cor a la terra
i a l'aigua pura del cel,
perquè salvem la Riera
i, amb ella, la nostra arrel!

Cavaller sense més arma
que la saviesa que dus;
tu que et despulles i guanyes
en la nuesa un món just,
deslliura'ns de tota pesta
i de tot inútil vel,
perquè salvem la Riera
i, amb ella, la nostra arrel!

Senyor que estimes el poble
perquè el teu poble t'ès llar;
tu que vius per a cada ome
i en cada ome ets venerat,
il·lumina'ns la consciència
d'un viure en més ample anel,
perquè salvem la Riera
i, amb ella, la nostra arrel!

Fa un elogi a aquest cavaller parlant de les seves proeses i la seva valentia. Realça la idea de que no fa servir cap arma per defendre al seu poble i per això se'l tracta com un home benerat.

Realitzat per MERCÈ JODAR.

dilluns, 14 de desembre del 2009

La Decadència, apartat B.




Quadre del Renaixement

El naixement de Venus

De: Sandro Botticelli





Quadre del Barroc

Sopar a Emmaus

De: Michelangelo Merisi da Caravaggio





Quadre del neoclasicisme

El jurament dels Horacis

De: Jacques-Louis David




ELOGIA UN GALANT
LA HERMOSURA DE UNA DAMA


Sou, oh Nise, la suma de bellesa
on, totes juntes, contemplar-se poden
les mostres del vestit que a Flora broden
seda i agulla de Naturalesa:

Clavell la boca, olor de camuesa;
als ulls, dos ulls de lliris se acomoden;
tot lo demés, ab dolces bandes, roden
les roses i jasmins, ab sa puresa.

Puix, ¿qué diré de la bellesa rara
del jardí de aqueix pit, que sempre hi neva
i sempre está cubert de maravelles?

No com les altres, que la sort avara
dintre de un dia la bellesa els lleva:
que divines i eternes són aquelles.


Contingut: Un galant elogia amb aquest sonet totes les belleses que poseeix una jove i bella dama. A la primera estrofa esmena que la seva bellesa engloba totes les belleses del món. Al segon parla d'algunes parts del seu cos, de manera que els defineix amb adjectius meravellosos. I al tercer i al quart la posa com a dama única i diferent a totes.

"la suma de bellesa
on,..."
: Encabalgament.
"Clavell la boca,..." : Metàfora.
"¿qué diré de la bellesa rara
del jardí de aqueix pit, que sempre hi neva
i sempre está cubert de maravelles?"
: Interrogació Retórica.


Característiques barroques:
camins de insólita bellesa, utilització de metáfores, formes verbals retorçades i difícils...


Realitzat per Diana Núñez.

dimarts, 8 de desembre del 2009

La Decadència

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?

Època de crisi en l’àmbit polític i econòmic que va repercutir en la literatura catalana. Comença a l’edat moderna, s. XVI fins a la Renaixença del segle XIX.

2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana.

• La castellanització de l’aristocràcia catalana.
• La desconfiança envers la pròpia llengua per part dels escriptors catalans.
• L’acceleració de la fragmentació dialectal, afavorida per la manca d’elements cohesionadors i de models literaris vàlids.
• La persecució política de la llengua arran dels decrets de Nova Planta.

3. Sobre el s.XVI:
3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.


Es dóna la didàctica. Que és el gènere literari que exposa coneixements, veritats científiques o doctrines amb la finalitat d’ensenyar-les o simplement explicitar-les.
La poesia culta vas ser la més conreada durant el Renaixement. Amb Pere Serafí i Joan Timoneda com a màxims representants. La temàtica d’aquest gènere literari es centrava en el fet amorós, que inclou la idealització de la dona i una sensació de insatisfacció amorosa en el poeta a la mateixa vegada que el purifica; la natura com a marc mític i simbòlic que serveix de rerefons dels poemes; i els mites clàssics grecollatins. Va haver-hi una introducció del decasíl•lab sense cesura i del sonet. També alguns poetes aprofitaren les formes de la literatura popular per elaborar les seves composicions, que el tema en el que es centraven aquests poemes era l’amor, tractat sobre la lírica popular.

4. Sobre el s. XVII:
4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta.


La poesia barroca. Que té una actitud de desengany i frustració, producte d’una època de profunda crisi social.
La temàtica d’aquesta poesia era el pas del temps i de la mort, la dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica, la caricatura tragicoburlesca de l’existència i el pessimisme polític.
Els recursos literaris que utilitzava eren l’artificiositat (recarregament lèxic i sintàctic, obscuritat dels conceptes expressats), el contrast entre els conceptes vida/mort, bellesa/lletjor... , la deformació de la realitat, l’abundor de cultismes i castellanismes per influència del Barroc castellà i l’ús de figures retòriques ( antítesis, hipèrboles, paradoxes, metàfores, hipèrbatons, al•lusions mitològiques, etc...).

5. Sobre el s. XVIII:
5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il•lustració
5.2. Defineix el gènere de l’assaig
5.3. Defineix el gènere del dietari


La poesia popular. Poesia que contrastava amb la profunda crisi que patia la literatura culta.
L il•lustració és el moviment cultural i filosòfic que es va desenvolupar durant el segle XVIII.
L’assaig és una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals, hi ha voluntat de creació literària.
El dietari és el llibre en què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables.

6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

Els temes de la poesia popular eren l’amor (amors tràgics, festeig...), les feines al camp i de la casa, temes infantils (jocs i passatemps), a la religió (vides de sants...) i històrics (personatges famosos...).
Els recursos que utilitzava aquesta poesia eren: versos curts i rima assonant, lèxic i sintaxi força senzills, abundor d’arcaismes i dialectalismes, molt lligada a la música i al cant i la transmissió era oral.
Hi havia quatre gèneres: els goigs, que eren cançons religioses impreses en un full solt que lloen la Mare de Déu o els sants; les nadales, que eren composicions poètiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs; les corrandes, que eren cançons curtes de temàtica molt diversa; i les cançons de bandolers i lladres de camí ral, que eren cançons que parlaven del bandolerisme sorgit a la Catalunya rural.

Realitzat per tots.

dimarts, 24 de novembre del 2009

tòpics

4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste, personificació
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLING

4.CARPE DIEM
“Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,”






5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida? Interrogaciò retórica
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi? Interrogaciò retórica
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

5.CONTEMPUS MUNDI
“Què tants esforços per tan curta vida?”

6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors Enumeració per asíndeton
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI
6.LOCUS AMOENUS
“Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants”
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu, epítet
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE
7.BEATUS ILLE

ISABEL GARCIA

tirant lo blanc

Per què penseu que Tirant i Carmesina no han consumat l'amor en una ocasió tan bona?
Perquè ella, Carmesina no volia fer l'amor en aquell moment i Tirat tampoc la va forçar. Ell la va tenir més en cnsideració que no diafebus amb la seva amant.
Com interpreteu la reacció de la Viuda Reposada? Aquest personatge ens permet parlar d'una cosa fonamental: l'edat dels protagonistes. Pel que sabem, Tirant ha de tenir uns 26 o 27 anys. En un dels capítols que heu llegit aquí (el 229), se'ns informa que Carmesina té 14 anys i mig. Com que Tirant en porta 4 i mig a Constantinoble, podem deduir que el dia que Tirant se'n va enamorar, Carmesina devia tenir uns 9 anyets... I la Viuda Reposada va ser la dida de Carmesina. Quants anys li feu?
li posaria uns 15 anys més, ja que en aquella época es tenien els fills molt joves, ja que l'esperança de vida també s'escurçava.
Torneu un moment a la pàgina principal d'aquest bloc i repasseu els tres tipus d'amor de què parla Estefania. En quin considereu que s'ha d'incloure el de Tirant i Carmesina: en el virtuós, el profitós o el viciós? Per què? Si us falten arguments, podeu veure quina concepció de l'amor té Carmesina i considerar l'aventura de Tirant i Maragdina, al nord d'Àfrica.
l'amor entre ells dos es virtuós, ja que amb una mirada su diuen tot.
ISABEL GARCIA

TIRANT

Carmesina: al primer paràgraf s'explica com se n'enamora Tirant. Segur que ho podeu relacionar amb una de les característiques de l'amor que heu vist a la pàgina anterior. Quina característica física de Carmesina atrau més a Tirant? Si cliqueu aquí podreu entendre més bé per què.
La característica que més l'atrau a Tirant en general és el físic, però més nellà d'això l'atrauen els pits de Carmesina,qu segons es diu a l'obra són molt grans.


La bella Agnès: quines són les virtuts que posseeix? Heu de llegir el primer paràgraf. Al segon hi trobareu una expressió que ho resumeix tot, quina?
Agnès era la més guapa de tot el regne i a sobre tenia un bon llinatge, això la feia una dona interessante per a molts homes. L'expressió és a tota ultrança.

ISABEL GARCIA

dilluns, 23 de novembre del 2009

biografia de guillem

Llegenda de Guillem de Cabestany

Guillem de Cabestany va ser un cavaller de la comarca del Rosselló. A la seva comarca hi vivia una dama, na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló. Guillem de Cabestany estimava la dama per amor, el qual era correspost, i sobre ella feia totes les cançons. Això, li ho van dir a Ramon de Castell Rosselló. El noble va verificar la història i va decidir matar a Guillem de Cabestany, li va fer treure el cor del cos i tallar-li el cap. Va fer rostir el cor i li va donar com a menjar a la seva esposa. Un cop va haver acabat el noble li va preguntar a la seva estimada: “Sabeu què és això que heu menjat?” I ella li va respondre: “No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa.” Ell li va dir que era el cor de seu amant, i per verificar la història va fer portar el cap davant de la dama. Quan la dona va veure i va sentir-ho, va perdre el coneixement i, quan va tornar en si, li va dir al seu espòs: “Senyor, m’heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d’altra.” Quan Ramon va sentir això, va córrer amb la seva espasa i li va voler donar al cap però, la dama, va córrer cap el balcó i es va tirar i, així, va morir. Per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dama havien mort traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem de menjar per a la dama. La tristor dels habitants de les comarques va arribar al rei d’Aragó, senyor de Ramon de Castell Rosselló i de Guillem de Cabestany. Aquest va prendre totes les possessions del noble i el va tancar a la presó. Va fer construir un monument davant l’església de Perpinyà en honor al trobador i a la dama. En Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.
Biografia Guillem de Cabestany

No s’han pogut recollir gaires dades d’en Guillem de Cabestany, ja que, quasi no s’han trobat escrits en els que es parles de la seva vida.
Se sap que a l’any 1162, una tal Guillelmus de Cabestan va signar un tractat de pau entre Guillem VII de Montpellar i el senyor Pinham. Tot i que cinquanta anys més tard un Guillén de Cabestany va participar a la batalla de Navàs de Tolosa. Aquestes dues informacions no quadres, cosa que porta a pensar que alguna de les dues no es certa o que no es refereixin a la mateixa persona, sinó que parlin de familiars diferents.

ISABEL GARCIA

dimecres, 18 de novembre del 2009

Anàlisi de textos: tòpics i figures retòriques

1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; Hipèrbaton
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

TEGO CALDERÓN, El gran teatro del mundo
1.CARPE DIEM
“Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos”
FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.”

2.
(…) coged de vuestra alegre primavera Metèfora
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII
2.CARPE DIEM
“coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto”3.
¿Qué descansada vida Interrogació retòrica
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido Hipèrbaton

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada
3.FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido”

4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste, personificació
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLING

4.CARPE DIEM
“Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,”






5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida? Interrogaciò retórica
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi? Interrogaciò retórica
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

5.CONTEMPUS MUNDI
“Què tants esforços per tan curta vida?”

6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors Enumeració per asíndeton
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI
6.LOCUS AMOENUS
“Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants”
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu, epítet
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE
7.BEATUS ILLE
“I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,”


8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna; metàfora
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia

8.SIC TRANSIT GLORIA MUNDI
“Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment”

9.
Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera? Interrogació retòrica
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

RUBIÓ I ORS
9.UBI SUNT
“On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va. Paral•lelisme
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?
10.FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol? “


11.
Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella! anàfora
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics

11.DESCRIPTIO PUELLAE
Que n'ets, de bella, estimada meva,
Els teus ulls són coloms
La teva cabellera és com un ramat de cabres
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
dues meitats de magrana són les teves galtes
4 El teu coll és com la torre de David,


12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar. antítesi
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.

Josep Carner
12.FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
“Ara és el temps que sou encara bella.”

dimecres, 11 de novembre del 2009

Tirant lo Blanc

Aspectes relacionats amb l'amor

Les donzelles:
· La Bella Ignés: una donzella molt agraciada, de gran vàlua tant en llinatge com en bellesa.
· Carmesina: a Tirant lo que més li va impactar de Carmesina van ser els seus pits.

L'amor que apareix a la novel·la de Tirant és un amor virtuós, és a dir, un amor el qual el caballer fa tot el possible, batalles, danses... per poder aconseguir-la.



Carmesina i Tirant

L'enamorament que apareix entre Carmesina i Tirant és un amor de lluny. Això vol dir que Carmesina i Tirant es van enamora sense haver-se vist mai, només per les excel·lències que n'havien sentit dir l'un de l'altre.
Tota història d'amor comença amb una declaració. En aquest cas, Carmesina, al aseventar-se de la partida de Tirant, manà comunicar-li que es reunís desprès del dinar amb ella. La bella donzella intenta treure-li a Tirant amb paraules ben nobles el mal d'amor que sent el caballer a dintre, l'amor que sent per ella. Finalment Tirant li confesa que ama, sense especificar la persona amada, sinò dient-li que aquesta persona estava dintre duna cambra i se la trobaría res més entrar. Carmesina entrà a la cambra i es topà amb un mirall, en el qual hi apareixia el seu reflexe.
Desprès d'aquesta declaració d'amor, una nit Tirant i Diafebus decideixen passar la nit amb les seves estimades.

Realitzat per Diana Núñez i Lidia Mora.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Esquema català





Realitzat per Diana Núñez.