La Decadència

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?

Època de crisi en l’àmbit polític i econòmic que va repercutir en la literatura catalana. Comença a l’edat moderna, s. XVI fins a la Renaixença del segle XIX.

2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana.

• La castellanització de l’aristocràcia catalana.
• La desconfiança envers la pròpia llengua per part dels escriptors catalans.
• L’acceleració de la fragmentació dialectal, afavorida per la manca d’elements cohesionadors i de models literaris vàlids.
• La persecució política de la llengua arran dels decrets de Nova Planta.

3. Sobre el s.XVI:
3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.

Es dóna la didàctica. Que és el gènere literari que exposa coneixements, veritats científiques o doctrines amb la finalitat d’ensenyar-les o simplement explicitar-les.
La poesia culta vas ser la més conreada durant el Renaixement. Amb Pere Serafí i Joan Timoneda com a màxims representants. La temàtica d’aquest gènere literari es centrava en el fet amorós, que inclou la idealització de la dona i una sensació de insatisfacció amorosa en el poeta a la mateixa vegada que el purifica; la natura com a marc mític i simbòlic que serveix de rerefons dels poemes; i els mites clàssics grecollatins. Va haver-hi una introducció del decasíl•lab sense cesura i del sonet. També alguns poetes aprofitaren les formes de la literatura popular per elaborar les seves composicions, que el tema en el que es centraven aquests poemes era l’amor, tractat sobre la lírica popular.

4. Sobre el s. XVII:
4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta.

La poesia barroca. Que té una actitud de desengany i frustració, producte d’una època de profunda crisi social.
La temàtica d’aquesta poesia era el pas del temps i de la mort, la dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica, la caricatura tragicoburlesca de l’existència i el pessimisme polític.
Els recursos literaris que utilitzava eren l’artificiositat (recarregament lèxic i sintàctic, obscuritat dels conceptes expressats), el contrast entre els conceptes vida/mort, bellesa/lletjor... , la deformació de la realitat, l’abundor de cultismes i castellanismes per influència del Barroc castellà i l’ús de figures retòriques ( antítesis, hipèrboles, paradoxes, metàfores, hipèrbatons, al•lusions mitològiques, etc...).

5. Sobre el s. XVIII:
5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il•lustració
5.2. Defineix el gènere de l’assaig
5.3. Defineix el gènere del dietari

La poesia popular. Poesia que contrastava amb la profunda crisi que patia la literatura culta.
L il•lustració és el moviment cultural i filosòfic que es va desenvolupar durant el segle XVIII.
L’assaig és una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals, hi ha voluntat de creació literària.
El dietari és el llibre en què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables.

6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

Els temes de la poesia popular eren l’amor (amors tràgics, festeig...), les feines al camp i de la casa, temes infantils (jocs i passatemps), a la religió (vides de sants...) i històrics (personatges famosos...).
Els recursos que utilitzava aquesta poesia eren: versos curts i rima assonant, lèxic i sintaxi força senzills, abundor d’arcaismes i dialectalismes, molt lligada a la música i al cant i la transmissió era oral.
Hi havia quatre gèneres: els goigs, que eren cançons religioses impreses en un full solt que lloen la Mare de Déu o els sants; les nadales, que eren composicions poètiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs; les corrandes, que eren cançons curtes de temàtica molt diversa; i les cançons de bandolers i lladres de camí ral, que eren cançons que parlaven del bandolerisme sorgit a la Catalunya rural.

Realitzat per tots.